El dilluns passat la humanitat va perdre la presència física d’un dels artistes catalans més universals, Antoni Tàpies. Un referent a nivell mundial de l’art abstracte, al costat de Miró i Picasso, que deixa en herència una gran obra que ens representa als museus més emblemàtics del món, com el MOMA o el Guggenheim de Nova York. Ens deixa tota una forma de treballar que ha trencat esquemes i que ha transmès la seva personalitat en diferents marcs socio-culturals, destacant en tot moment la seva ideologia que el va dur a posicionar-se clarament en contra del franquisme i més tard a defensar la identitat de Catalunya de manera diferenciadora i activa.
Ens deixa el seu art no només com a pintor, si no també com a escultor o escriptor tal com feien els artistes globals del Renaixement.
Artista en constant dualitat, en la seva obra es donen la ma matèria i esperit, orient i occident, els materials més vulgars amb els més sublims.
La seva obra, creada amb tot tipus de suports materials, pintures i collage de diverses textures i volums, va dirigida al més profund de l’ànima, per la qual cosa, no és un art fàcil de llegir, sinó que suggereix la reflexió, tal com fa la poesia. En aquest cas, una poesia visual, rotunda i provocadora. El meu condol per aquesta pèrdua.
Carme Guerra
Magma Cultura
Imatge: Pedro Madueño