Fa uns dies mirant la secció de cultura d’un conegut diari, vaig veure una notícia sobre l’exposició Genealogies feministes en l’art espanyol 1960-2010 al MUSAC de León. Va ser en aquest moment que vaig fer memòria de les meves classes d’Història de l’Art a l’institut per comprovar si recordava alguna dona que apareixes en el temari. El cert és que nano en vaig recordar cap. He de reconèixer que no destaco per tenir bona memòria, però no, realment no n’hi havia cap. Per què? No hi ha hagut cap dona mereixedora de ser esmentada en els temaris? O per contra, han estat les eternes oblidades?
Segurament, la gent especialitzada en el tema o a qui li agradi l’art coneixerà la trajectòria de moltes d’aquestes dones, però si preguntem a una persona no familiaritzada amb l’art sabrà dir-ne algun nom? Si preguntéssim a qualsevol persona, a l’atzar, sobre el nom d’un artista quants dirien el nom d’una dona? Potser estic generalitzant, però segurament sentim més noms d’home que de dona.
Així que com que sóc curiosa de mena i m’agrada molt perdre’m per Internet, em vaig posar a buscar informació sobre el tema i la veritat, hi ha informació, i molta! La història de les dones creadores és ben llarga. Per tot això, i perquè sempre m’ha agradat conèixer el paper que ha tingut la dona al llarg de la història, us explicaré què he descobert navegant per la xarxa sobre les dones i l’art.
La dona ha estat moltes vegades objecte d’art, representada de mil i una formes en quadres, escultures, etc. Però i la dona com a subjecte en l’art? Plinio el Vell en la seva Història Natural ens diu “La primera obra d’aquest tipus (plàstica) la va fer en argila l’argiler Butades de Sición, a Corint sobre una idea de la seva filla; enamorada d’un jove que pensava deixar la ciutat: la noia va fixar amb línies els contorns del perfil del seu amant sobre la paret a la llum d’una vela. El seu pare va aplicar després argila sobre el dibuix al que va dotar de relleu, i va fer endurir al foc aquesta argila amb altres peces de terrisseria”. Segurament, com en aquest relat, inicialment, moltes obres de dones van ser atribuïdes a homes o van viure sota la seva ombra; però sempre hi ha hagut dones que han destacat, aquí en tenim a algunes:
De les primeres artistes femenines podem destacar a Sofonisba Anguissola com a primera dona pintora del Renaixement. Una de les seves obres més conegudes és el retrat de Felipe II que es pot veure al Museu del Prado. Una altra destacada és Artemisia Lomi Gentilesch pintora més popular del Barroc, una de les seves obres més importants va ser Judith decapitant a Holofernes.
Entrant ja al segle XX les dones comencen a recollir els fruits de les dones lluitadores del segle XIX, s’inicia el camí cap a una nova era artística on les dones comencen a desenvolupar el seu art. Tenim grans noms de dona en aquesta època, aquestes s’apropen al món de l’avantguarda artística, Geòrgia O’Keefe, Tamara Lempicka o Hanna Hoch, en són grans exemples.
Però és principalment a partir dels anys 60-70 amb el desenvolupament del feminisme radical quan es veu impulsat l’art realitzat per la dona, en aquests anys també es realitzen estudis històrics sobre el paper de la dona en l’art com a subjecte. En aquest període, l’art femení evoluciona i es converteix en una forma de reivindicar la igualtat social i destacar el paper de la dona a nivell social, polític, sexual i cultural. Cindy Sherman, Yoko Ono o Eva Hesse són grans exemples de l’art reivindicatiu d’aquesta època.
Actualment hi ha moltíssimes dones que es dediquen a l’art, podríem escriure línies i línies sobre elles i les seves obres, però si em permeteu, m’agradaria destacar-ne una que personalment m’ha agradat i ho faré amb una frase seva “veig la meva obra com un excursus en el tema del feminisme i de l’Islam contemporani, un debat que observa amb el microscopi alguns mites i realitats i que arriba a la conclusió que tot és molt més complex del que molts havíem pensat”. A través de l’art, Shirin Nahat explora i mostra la vida de les dones a Iran.
Havíeu sentit mai el nom d’aquestes dones? Jo sent sincerament, no. Però ara si alguna vegada em pregunten a l’atzar el nom d’algun artista, a partir d’ara podré de dir, almenys, el nom d’una dona, espero que molts de vosaltres que estiguéssiu en la meva mateixa situació a partir d’ara també pugueu fer-ho.
Noelia Porrua
MagmaCultura
Laura Sánchez
Un post per reflexionar Noelia! Personalment, sempre m’ha agradat recomanar (i també reivindicar) l’obra de Leonora Carrington, pintora i escriptora surrelista. Curiós, doncs en el meu cas la vaig arribar a conèixer a través del que va ser el seu company, Max Ernst…tornem potser al punt de partida del teu post???
Sònia
Molt interessant, l’article. M’ha deixat amb ganes de saber-ne més. Gràcies per rescatar de l’oblit l’aportació artística de les dones, per donar l’oportunitat de reconstruir una genealogia femenina d’artistes i creadores que ens serveixin de referents i ens impulsin a nosaltres a crear i a construir un espai propi.