• Linked IN
  • Rss
  • Youtube
“El públic que participa en les activitats educatives suposa un 4% del total de visitants del museu”

En aquesta entrevista amb Esther de Frutos, sobre la proposta educativa que Museu Nacional del Prado ofereix per als escolars. 

Esther de Frutos/ Conservadora i responsable del Servei d’ Activitats Educatives del Museu Nacional del Prado

Data de l’entrevista: 08.03.13

PRADO EXT

Des del Servei d’Activitats Educatives del Museu del Prado es desenvolupen diversos projectes dirigits a diferents públics. Entre d’altres, des del 2009-2010 es va posar en marxa el programa educatiu El Arte de educar dirigit a la comunitat escolar. Com va sorgir aquest projecte i quins són els principals objectius?

El projecte té el seu origen en la col·laboració establerta entre l’Obra Social “la Caixa” i el Museu Nacional del Prado, amb l’objectiu de presentar una visita innovadora que respongués a les necessitats de la Comunitat Escolar oferint, per una banda, itineraris amb temes transversals per als alumnes, de 3r de Primària a 4t d’ESO i d’altres cursos; i temes d’Història de l’Art més propers al currículum educatiu per als de Batxillerat. En aquests moments, s’està treballant en l’ampliació d’aquesta oferta a Cicle Infantil i primer Cicle de Primària, completant així, la totalitat de l’oferta escolar.

Com valoren el programa els professors participants?

Des de l’inici del programa s’han dut a terme enquestes per a conèixer l’acceptació del professorat i els resultats són molt satisfactoris tal i com demostra l’augment progressiu de la demanda.

El museu també ha creat projectes destinats al públic familiar. En què consisteixen i quina acollida tenen entre aquest tipus de públic?

El públic familiar és molt fidel i respon molt bé a les propostes de qualitat destinades a ells. Des de 2003 es presenten programes per a famílies que tenen una acollida molt bona, i en col·laboració amb l’Obra Social  “la Caixa”, s’han creat materials per incentivar la visita familiar autònoma.

¿Quin percentatge del total de públic del museu suposa el públic que assisteix a les activitats educatives?

El públic que participa en les activitats educatives suposa aproximadament un 4% del total de visitants del museu. Sembla una xifra insignificant, tenint en compte el número de persones que el visiten, però estem parlant d’uns 80.000 participants l’any.

Des del Servei d’Activitats Educatives s’impulsen també altres projectes com conferències i d’altres activitats. A quin tipus de públic es dirigeixen aquestes propostes?

L’Àrea d’Educació intenta arribar, a través de la seva oferta educativa, al màxim nombre de públic. Aquest públic es fragmenta per atendre a les seves necessitats de forma més personalitzada. Pel que fa al públic general, existeixen, per exemple, itineraris a la col·lecció i a les exposicions itinerants, conferències, concerts, cicles de cinema, cursos monogràfics, jornades d’art, etc.

Quina estratègia i quines vies de comunicació s’utilitzen per difondre aquestes activitats?

El museu difon el programa educatiu i cultural per mitjà de la seva pàgina web, de fulletons mensuals d’activitats i d’informació trimestral, suports d’informació en els accessos al museu i a través de diferents mitjans de comunicació. A més, també es comuniquen activitats d’interès en els diferents mitjans socials. A l’interior del museu hi ha situades pantalles, punts d’informació i nous suports informatius. Es realitzen també enviaments d’informació per correu electrònic als centres escolars, professors, famílies, persones físiques o jurídiques interessades en rebre informació a través del butlletí digital que es genera mensualment a l’Àrea.

Tot i que amb diferents apostes i ritmes, els museus intenten posar-se al dia en relació a les noves tecnologies. Considera que les TIC són una bona eina per acostar l’art a les noves generacions?

Les TICs són una eina fantàstica per accedir a qualsevol matèria. En el camp de l’art la seva tasca és molt important però sempre hem de recordar que el seu paper és el de servir d’eina per al coneixement, en cap cas ha de substituir l’objecte original de la nostra contemplació i estudi.

Tenint en compte que són una eina, considera que s’aprofiten el suficient o encara són una assignatura pendent?

Per als museus en general encara és una assignatura pendent. Hi ha cert retard en molts aspectes de la nostra vida, no només en els museus, però les noves generacions s’ocuparan d’escurçar aquesta distància.

El Museu del Prado va superar el 2012 els 3 milions de visitants. Aquesta xifra suposa un èxit, però al mateix temps considera que pot comportar certs reptes mantenir aquests nivells d’èxit i exigència?

Els nivells d’ exigència sempre han de tendir a l’excel·lència, potser no és tan important el nombre de visitants com la satisfacció de la visita, el coneixement i el plaer de l’experiència viscuda.

“Pretenem humanitzar el museu a través de la figura del mediador i de l’informador”

Amb una àmplia experiència en la gestió cultural, Berta Sureda ha estat responsable d’Activitats Culturals al CCCB i, entre d’altres, també ha gestionat els ajuts a la creació al Departament de Cultura. Actualment és la directora del Departament d’Activitats Públiques del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía des d’on lidera els programes culturals, la comunicació i la difusió d’activitats del centre amb una voluntat ferma: apropar l’Art Contemporani al públic i despertar noves curiositats i inquietuds.

Berta Sureda / Directora del Departament d’Activitats Públiques del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Data de l’entrevista: 07.03.12

Berta_CE

Font: Revista Compromiso Empresarial

Amb l’inici de la nova etapa del director Manuel J. Borja-Villel al capdavant del MNCARS, es crea el Departament d’Activitats Públiques que vostè lidera. Quina és la finalitat d’aquest departament? En quins àmbits se centra?

El canvi és important perquè afecta a la filosofia general del museu, tant a nivell de col·leccions com d’activitats. Abans el museu era un espai contenidor d’obres molt important, i ara es concep també com un espai de producció de diferents narracions de coneixement. Fins i tot la distribució de la col·lecció que abans era mes cronològica o per artista, ara el que pretenem és que les obres dialoguin entre si per explicar histories. No es concep que una obra tingui només un valor estètic, sinó que cal posar en valor allò que explica sobre la història del país, els conflictes i inquietuds de l’època en que es va crear l’obra, i per últim, com aquesta dialoga amb obres actuals. Aquest és el canvi més important, no concebre el museu com un lloc sacre amb el qual l’espectador ha de tenir una distància, sinó al contrari, volem que el visitant dialogui, tingui una experiència significativa. Així mateix, aquest aspecte també es transmet en totes les activitats del museu, el programa d’activitats pretén vincular-se a les històries que la col·lecció explica, aprofundir en diferents mirades totes elles molt plurals. Concebre el museu com a generador d’idees i d’experiències per l’espectador.

El MNCARS ha apostat per la mediació cultural per contribuir a oferir una visita de qualitat. En quina mesura la figura del mediador pot contribuir a enriquir la visita?

Per a nosaltres l’experiència del visitant comença quan aquest entra al museu, i el que volem és que quan surti canviï la seva perspectiva del món. Amb l’Art Contemporani és especialment difícil generar missatges divulgatius que la gent entengui. Per això, pretenem humanitzar el museu a través de la figura del mediador i de l’informador. La figura de l’informador és igual d’important que la del mediador perquè és també un mediador entre els discursos que proposa el museu i el públic, un ‘facilitador’ del recorregut que fa el visitant pel museu. El mediador és qui dóna les claus de lectura de la col•lecció i de les històries que s’expliquen. És per tant, la manera de connectar aquests discursos, fer-los intel•ligibles per a tots els públics, tinguin el nivell i el bagatge cultural que tinguin. El Guernica és l’obra més mediàtica que tenim, però alhora, és complexa perquè parla d’un moment molt conflictiu de la història del nostre país. És molt espectacular estèticament però creiem que és molt més important tot el que hi ha darrere, és a dir la història de com es crea, en quina època. No volem que la gent vingui només per veure el Guernica perquè és molt conegut i prou, sinó que comprenguin tot el que suposa aquesta obra i que fins i tot puguin relacionar-la amb l’actualitat.

Des del Departament d’Activitats Públiques del museu es gestiona la pàgina web i els perfils del MNCARS. Existeixen diferents experiències de museus i centres d’art a nivell internacional a nivell de canals 2.0 que responen a objectius i missions diferents. Quines són les prioritats per al MNCARS en aquest àmbit?

En l’àmbit de la comunicació també hem canviat molt perquè quan vam arribar el que es feia eren grans campanyes en l’espai públic, molt vistoses. Per a nosaltres, cada activitat va dirigida a un públic determinat, entenem que existeixen múltiples públics amb inquietuds diferents. No ens importa tant omplir el museu amb moltíssima gent sinó que pretenem que les persones que estan interessades en un tema estiguin informades. Aquesta voluntat ens ha fet diversificar molt les eines de comunicació i també humanitzar-nos molt més. Per exemple, tenim una política d’acció en les xarxes socials molt important i a través d’aquesta via no volem només informar sinó també generar discurs. No fem accions tipus promocions, accions comercials o de posicionament sinó que volem que s’entengui el que fem. És important no només comunicar sinó generar debat, crítica, conflicte. La diferència està en el fet que treballem molt els segments de públic més que el gran públic entès com un tot. Nosaltres parlem de ‘múltiples minories’.
A més de les xarxes socials, per a cada exposició pensem quin públic és el que pot estar-hi interessat. En aquest sentit, localitzem el públic, enviem una informació però no als 18.000 contactes del mailing sinó als 3.000 que ens han dit que estaven interessats en un tema concret (arts en viu, seminaris, etc).

Pel que fa als tipus de públics que rep el museu, quin perfil de públic considera que encara no visita el museu o ho fa de forma puntual?

El públic que volem treballar és el públic que no té estudis. Gairebé el 70% del públic que ve al museu té estudis superiors, per tant és molt gran la quantitat de públic que no ve. També volem atreure més públic jove que no vingui només d’Història de l’Art o carreres d’Humanitats. Un altre tipus de públic sobre el que volem treballar és el de fora de la comunitat de Madrid i que està relativament a prop amb AVE o cercanías. Sabem que els turistes que venen de fora de l’Estat espanyol visiten els 3 museus, Thyssen-Bornemisza, Museo del Prado i MNCARS, en canvi ens falta el públic nacional.

En aquest sentit, factors com la pujada de l’IVA, els efectes de la crisi econòmica estan afectant en l’afluència de públic intern?

De forma estranya, en els darrers temps que la crisi ha evolucionat en negatiu, la quantitat de públic ha augmentat. Creiem que coincideix amb l’augment de turisme a Espanya ja que la gent viatja menys a l’estranger. El que que notem és que rebem més queixes, més reclamacions, etc. Percebem la crispació de la gent, en el llibre de reclamacions i de queixes hi trobem comentaris com ara “com podeu gastar tant en una exposició…”. Aquest tipus de reaccions han augmentat moltíssim i es deuen al fet que la gent està més sensibilitzada amb la despesa de diner públic. Més que mai hem de treballar per apropar-nos al públic, per fer intel·ligible l’Art Contemporani que és críptic, difícil.

El director del MNCARS ha mencionat en diverses ocasions la necessitat d’incorporar noves vies de finançament per als museus. En aquest sentit, la Llei de Mecenatge sembla ser més necessària que mai. A partir de la seva experiència en l’Administració, com percep aquesta situació?

Des d’aquí la nova Llei de Mecenatge es percep com una necessitat vital perquè les administracions necessitem treballar molt més en complicitat amb l’empresa privada perquè cada cop els pressupostos públics es reduiran més. S’ha de facilitar aquesta col•laboració amb l’empresa privada.
Sobre el micromecentage, en canvi, pensem que no hi hem d’entrar perquè està adreçat a petits projectes que després poden arribar aquí. Competiríem, si hi entréssim, amb projectes de col•lectius independents o similars.

Quins projectes del MNCARS destacaria per aquest 2013?

Un dels més importants és ‘Museos en red’, una xarxa de col•laboració i treball a nivell internacional amb diversos museus implicats. Es tracta de poder fer circular patrimoni, intercanviar experiències, coneixement, etc. Potser serà un projecte menys visible a nivell comunicatiu, perquè hi ha molta feina de base a fer, però és el nostre projecte estrella perquè està vinculat a la nova fundació que hem creat. Aquesta nova fundació, Fundación Museo Reina Sofía, s’ha creat amb dues missions, la primera captar recursos pel museu i l’altra és el projecte ‘Museos en red’. Es tracta de fer un pas endavant, treballar més intensament amb les xarxes que ja hem anat creant i generar així espais d’intercanvi de coneixement i de difusió de l’Art Contemporani.

Es trobava a faltar aquest tipus de projecte per crear comunitat i xarxa a nivell internacional?

Sí, perquè les accions a nivell internacional es limitaven a itinerar exposicions o a coproduir-les. Vam veure que calia fer un pas endavant, compartir experiències de tot tipus. Ens trobem que no ens falta públic i a vegades la qualitat de la visita perilla. Per evitar-ho, el Guernica, per exemple, té aforament limitat. Per tant, trobar aquest equilibri entre qualitat i quantitat és importantíssim, hem de vetllar per trobar-lo, encara que sovint des de l’àmbit polític i periodístic el que més es valora són les xifres.

“Estic convençut que les institucions culturals ens devem al públic local”

Després de dirigir durant cinc anys el Museu Picasso Málaga, fa poc més d’un any que Bernardo Laniado-Romero va substituir Pepe Serra al capdavant del Museu Picasso de Barcelona, que enguany celebra el 50 aniversari d’aquesta institució. Laniado-Romero, que va iniciar la seva trajectòria professional treballant al Departament de Pintura Europea del Metropolitan Museum of Art i a la Biblioteca de la Frick Collection, està convençut que encara ens queda molt per descobrir sobre Picasso…

Bernardo Laniado-Romero / Director del Museu Picasso de Barcelona
Data de l’entrevista: 27.09.12

Fons documental, Museu Picasso, Barcelona. Foto: Xavier Torres-Bacchetta

Fons documental, Museu Picasso, Barcelona. Foto: Xavier Torres-Bacchetta

El febrer de 2012 va accedir a la direcció del Museu Picasso, quina valoració fa d’aquest temps al capdavant de la institució? Quins són els reptes i els objectius de futur?

Han estat uns mesos molt intensos. He arribat en un moment molt interessant perquè vivim, d’alguna manera, el tancament de la institució tal com la coneixíem fins ara i l’inici d’una institució que mira cap al futur. El museu seguirà sent el mateix però en temes com ara la gestió interna, el manteniment o el mecenatge mirem cap al futur i ens posem al dia. El personal directament contractat per l’ICUB i el personal de les altres empreses m’ha acollit molt bé. He parlat de continuïtat, però també d’una manera diferent de fer i enfocar les coses.

La seva trajectòria personal l’ha dut a conèixer diferents museus i institucions, ha dirigit el Museu Picasso de Málaga que comparteix amb el de Barcelona la ‘marca Picasso’. En quins aspectes són diferents els públics dels dos museus?

La única diferencia són les procedències, els dos museus tenen un públic local constant i un públic extern. Hi ha un públic de fora Barcelona que visita el museu i que també va a Málaga. Aquí és més freqüent el públic de fora que repeteix, visita rere visita ve a Barcelona. La ciutat compta amb un públic fidelitzat. En canvi, hi ha d’altres que venen a la ciutat per allò de I’ve done Barcelona.

Encara que existeix un públic local fidel, estem treballant per tal que aquest tipus de públic creixi. Fa poc va venir de visita, qui va ser la meva primera cap, conservadora de pintura al Metropolitan Museum of Art. Va estar visitant les sales i em va explicar que havia estat parlant amb una senyora anglesa que viu a Barcelona i que ve sovint al museu.

Estem treballant en una institució viva amb una presentació i un muntatge de la col•lecció que vertebra tota la nostra acció. Una col•lecció permanent en constant moviment amb l’objectiu que, el visitant que ve durant les quatre estacions de l’any, es trobi amb quatre museus diferents.

En quina mesura creu que el canvi d’estatus, a nivell de gestió, pot contribuir a aconseguir aquests objectius que s’han marcat per al 2013?

No hi haurà gaires canvis. La diferència és, per exemple, que per signar un acord no es demorarà tant la gestió i al cap de pocs dies podrem fer-ho, en canvi abans calia una setmana. Es notarà també en la capacitat de recaptar fons per als projectes que volem dur a terme. Des del Departament d’Educació subvencionem a les escoles que venen en autobús que són gairebé 10.000 anuals. Estic segur que ara trobarem un mecenes que faci possible que estudiants de la província i la comunitat puguin venir. Aquest tipus de coses seran més àgils. Hi ha moltes maneres d’aportar, per exemple, la responsable del Departament d’Educació i Activitats ha aconseguit el patrocini per al material educatiu del Big Draw 

Quin públic encara no visita el museu? Hi ha projectes previstos per treballar aquesta tipologia?

Estem a la nostra capacitat màxima. Estem reduint lleugerament el número de visitants perquè tenim les sales molt plenes i volem millorar la qualitat de la visita i aquest és un aspecte fonamental. Ja fa temps que estem treballant en aquest tema i hem aconseguit millores importants. Treballarem per fer desaparèixer la cua amb diferents mesures d’accés.

Hi ha sectors que volem treballar amb les mesures que estem incorporant d’accessibilitat i qualitat de la visita. La gran majoria de museus no tenen aquest problema. És fonamental tractar el visitant de la millor manera possible, que tingui una visita d’excel.lència, que gaudeixi i apreciï les obres, que sigui un moment en la seva vida com jo recordo algunes visites a certs museus.

A partir de la seva trajectòria personal i professional i la seva experiència, li ha cridat l’atenció algun aspecte en particular del Museu Picasso de Barcelona?

M’ha cridat l’atenció molt positivament el gran nombre de visitants adolescents que rep el Museu Picasso de Barcelona. És una gran satisfacció, a diferència del que passava a Málaga (a banda de les visites organitzades pel departament d’Educació) durant el període que hi vaig estar. És un públic diferent en edats i procedències que generalment ve de tota Europa.

Com considera que Barcelona es percep, a nivell internacional, en tant que capital turística i cultural?

Barcelona es considera un gran atractiu cultural per la seva arquitectura i pels seus centres culturals. Tot i així, cal tenir molta cura que a causa de la tendència a explotar la gallina dels ous d’or, Barcelona no es converteixi en un parc temàtic. Hi ha certs agents que estan interessats en omplir-se les butxaques i no pensen en la ciutat. Més no sempre és millor. Quan succeeix això, s’espanta al local. Estic convençut que les institucions culturals ens devem al públic local. El públic exterior és molt important, però aquesta institució està a Barcelona i es deu a la ciutat, tal com el Louvre a París, i a França.

En quina mesura, el fet que el Museu Picasso tingui un públic majoritàriament turístic minimitza els efectes de la pujada de l’IVA?

El preu de l’entrada no ha pujat, tenim taxes municipals que no repercuteixen en el visitant, l’Ajuntament està guanyant menys.
A més, aquesta tardor passada hem fet una campanya per al visitant local. Si el visitant compra el carnet Picasso, per 15 euros, pot venir tantes vegades com vulgui, sense fer cua. És una molt bona mesura que es va impulsar per facilitar la visita múltiple de públic local i es va dur a terme per part de la direcció anterior.

Com considera que els museus haurien d’adaptar-se a la introducció de les noves tecnologies?

Un bon nombre de museus ja s’hi estan adaptant d’una manera o altra. No tots van a la mateixa velocitat i moltes vegades és senzillament per manca de recursos. Si has d’arreglar goteres, l’aire condicionat, pagar nous elements tecnològics, el més urgent és el prioritari. Cal tenir molta cura, espero que la comparació no sigui desafortunada però és el goldrush de finals del segle XIX als Estats Units, quan tothom volia fer-se ric i anaven a Califòrnia. No tot el que és tecnològic ens ajuda en l’àmbit de la cultura. És important no caure en mals hàbits perquè l’únic que aconseguirem serà crear unes rutines que per a un tipus de públic, una experiència com apreciar l’art, la música o el teatre, es realitzi exclusivament de manera virtual. Això no suposa el final dels museus, però podem estar desvirtuant-ne l’experiència. Fa un temps vaig estar en una ciutat i vaig anar a visitar unes escultures molt conegudes. Érem tres mirant l’obra i a ambdós costats hi havia monitors de l’escultura. Cinquanta persones estaven mirant els monitors i tres l’escultura…

Benvinguts al nou espai: Converses a la cultura

Aquest mes d’abril inaugurem una nova secció al blog de MagmaCultura dedicada a la publicació d’entrevistes. Converses a la cultura és el títol d’aquesta cicle que pretén ser un espai de reflexió i anàlisi a través de converses amb personalitats destacades del món de la cultura. Pròximament, publicarem la primera de les entrevistes amb el director del Museu Picasso de Barcelona, Bernardo Laniado-Romero. Coincidint amb la celebració del 50è aniversari del museu, us convidem a llegir la conversa mantinguda amb Laniado-Romero en la qual ens desvetlla algunes de les novetats previstes per aquest any 2013.
Des de MagmaCultura us convidem a llegir i comentar les entrevistes que es publicaran mensualment al nostre blog.

260x92_Cat_blog