• Linked IN
  • Rss
  • Youtube
Art a peu de carrer

Se sol dir que la millor manera de descobrir una ciutat és a través dels seus carrers, perdre’s entre els racons que permeten conèixer el caràcter de la seva gent, la història i les seves cicatrius i esperances. ¿Què ens suggereix un carrer? Un espai obert, a l’abast de tothom, un lloc on expressar-se amb llibertat. Un indret on la cultura pren forma i es manifesta, en un espai compartit en el qual l’art també busca el seu encaix.

Quan ens referim a art urbà pensem immediatament en un grafit, un mural o una intervenció en el mobiliari urbà. Durant els darrers anys, l’art contemporani ha considerat que figures com Banksy, Clet Abraham, Blu -―entre d’altres artistes que treballen en espais urbans― són autèntiques icones de la nostra època. Fins i tot, algunes de les peces d’aquests artistes han deixat enrere el seu hàbitat natural per ser instal·lades en un museu. Un grafit al costat d’un Monet.

Tal com ha passat amb aquestes obres, exposades en les parets blanques dels grans museus o en sales de subhastes, també les peces de grans mestres i artistes consagrats han sortit al carrer. Projectes com Art al Carrer, un programa de l’Obra Social “la Caixa”, produeix exposicions itinerants que s’instal·len directament en carrers i places. Convertir els carrers en un museu a l’aire lliure, a l’abast de tothom. Aquest és el leitmotiv del projecte que actualment inclou dues línies:

Henry Moore: 6 monumentals escultures en bronze (fruit de la col·laboració amb Henry Moore Foundation)
Gènesis, del fotògraf Sebastião Salgado: selecció de 38 fotografies de gran format.

Anteriorment, es van poder veure també obres d’artistes com Igor Mitoraj, Manolo Valdés o Auguste Rodin.

Des del mes de gener passat, MagmaCultura gestiona les visites guiades del programa Art al Carrer. En col·laboració amb l’Obra Social “la Caixa” i els ajuntaments de les diferents ciutats, les visites permeten gaudir d’una experiència única en un entorn privilegiat. Aquest any hem visitat ciutats com Bilbao, Granada, Santiago de Compostel·la o Las Palmas de Gran Canaria.

Agnès Bes

IMG-20160531-WA0004

Cultura itinerant

La majoria de nosaltres tendim a fer grans viatges, buscar llocs exòtics i interessar-nos per la cultura de països llunyans, però, realment coneixem el que ens envolta? Sabem tot el que ens pot oferir culturalment el nostre entorn?

Moltes ciutats i pobles de Catalunya, ofereixen des de ja fa un temps, infinitat de rutes i itineraris culturals que donen a conèixer el nostre territori d’una forma diferent. Ara que s’apropa el bon temps i les ganes de sortir al carrer van en augment, us volem ensenyar la possibilitat de conèixer la cultura que ens envolta d’una manera alternativa. Deixeu els llibres, el mòbils, iPads, i altres aparells electrònics de banda una estona i sortim!

Si el que volem és no haver d’agafar el cotxe les possibilitats que ofereix Barcelona són infinites. Us en detallem algunes de les que podeu gaudir a la ciutat:

Ruta Barcelona 1714: amb aquesta ruta que ens facilita l’Ajuntament de Barcelona podem descobrir i passejar pels 40 indrets de la ciutat de Barcelona relacionats amb la Guerra de Successió. La ruta 1714 inclou des del Born Centre Cultural, passant pel Baluard del Migdia, la Catedral i finalitza al Fort Pius. Podeu trobar i descarregar-vos tot l’itinerari clicant sobre la imatge.

mapa1714

El modernisme català va ser un moviment politicocultural principalment arquitectònic, també desenvolupat en altres arts plàstiques com la pintura i l’escultura, però sobretot en el disseny i les arts decoratives. Malgrat ser una corrent que sorgeix a tot Europa (art nouveau, jugendstijl, sezession, etc.), és a Catalunya on adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, especialment a Barcelona, entre el 1885 i el 1920. Caminar per l’Eixample tal i com va ser ideat per Cerdà i entrar en alguns dels seus patis d’illa, perdre’s pel Barri Gòtic, Gràcia o Sant Gervasi, o visitar la Sagrada Família, la Pedrera, l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música Catalana, el Parc Güell…; són una mostra del moviment artístic que ens brinda Barcelona.

modernisme

Si marxem de Barcelona, a la resta de Catalunya trobem una gran quantitat d’ofertes de turisme cultural. Us presentem 5 propostes ben diferents perquè no us quedin ganes de quedar-vos a casa.

La Ruta dels Íbers: si voleu conèixer als pobladors que vivien en territori català cap al s. VI aC aquesta és la vostra ruta! Aquí us presentem la ruta del Cossetans, aquest poble vivia al territori que ara comprèn l’Anoia, el Penedès, el Camp de Tarragona i l’àrea costanera del Garraf i el Tarragonès. Si voleu saber com vivien podeu tancar-vos a la biblioteca a llegir a autors clàssics com Polibi o Titus Livi o agafar el cotxe i començar aquesta ruta a l’oppidum d’Olèrdola, allà trobareu un assentament ibèric amb una muralla que delimita el recinte on es concentraven diversos tallers artesans que funcionaren entre el segle IV i la fi del segle III aC, entre ells una tintoreria i adoberia única documentada al món íber. Després de passar el matí veient com vivien els Cossetans d’Olèrdola podeu agafar el cotxe durant 20 minuts i apropar-vos a la Ciutadella Ibèrica de Calafell i allà imaginar-vos que sou un gran comerciant i que esteu esperant el vostre vaixell amb productes de tots els indrets de la Mediterrània, ja que es pensa que aquesta ciutadella era la porta d’entrada dels productes que després es distribuïen cap a l’interior de la península i el sud de l’actual França.

ibers

Si el que voleu és una ruta més contemporània i artística podeu fer la ruta dedicada a Dalí i la seva obra. Parlar de Dalí és parlar de surrealisme (és clar!) i de l’Empordà, i és que és on ens hem de desplaçar si volem conèixer en profunditat Salvador Dalí, tant en el vessant més artística com en el biogràfic. L’itinerari s’inicia al Teatre-Museu Dalí de Figueres, continua a Cadaqués i Portlligat on hi ha la Casa-Museu Salvador Dalí, i finalitza al terme de la Pera, on es pot visitar el Castell Gala-Dalí de Púbol, on el geni va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona: Gala, i en una funció, un lloc adient per al descans i el refugi de la seva esposa. Amb el temps, aquest espai es va convertir entre el 1982 i el 1984, en l’últim taller de l’artista i el mausoleu de la seva musa.

dali

«Et regalo un castell gòtic Gala.
Accepto amb una condició, que
només vinguis a visitar-me al Castell amb invitació.
Accepto, ja que accepto en
principi tot a condició que hi hagi condicions.
És el principi mateix de l’amor cortès».

Salvador Dalí, Le château de Gala, la Gala du château

L’última ruta que us proposem va lligada de la mà amb la literatura: La Ruta literària Miquel Martí i Pol. Amants de la poesia i curiosos, endinseu-vos en aquest camí i sigueu benvinguts!

La Ruta recorre el poble de Roda de Ter i lliga el paisatge vital del poeta amb la seva obra. Està organitzada en divuit punts de lectura que ressegueixen els indrets on Martí i Pol es va formar com a persona i com a poeta, la casa on va néixer, les escoles on va estudiar, la fàbrica tèxtil on va treballar, les diferents cases on va viure i altres espais lligats íntimament a les seves vivències, amb un gruix de lectures que conformen una experiència intensa i molt cohesionada. Per realitzar la ruta, podeu escollir: Guia (SOLDEVILA, Llorenç. Ruta literària de Miquel Martí i Pol. Barcelona, Edicions Proa, 2004. Les Eines, núm. 40.) on hi ha els textos del poeta, en prosa o en poesia, que tenen a veure amb el lloc que es visita, així com una explicació per tal de contextualitzar el lloc. La guia es pot adquirir a totes les llibreries de Roda de Ter, al Museu Arqueològic de l’Esquerda de Roda de Ter i a la biblioteca Bac de Roda. En cas que estigueu interessats en una visita guiada, també es pot concertar a la mateixa biblioteca (Tel. 93 854 00 77/ b.rodadeter.br@diba.cat).

Marti i Pol

La Fundació Miquel Martí i Pol posa a l’abast de tothom l’aplicació App de la Ruta Literària de Miquel Martí i Pol : amb aquesta audioguia, qualsevol persona pot fer l’itinerari sencer fent servir el seu smartphone com a font per conèixer les informacions relatives a cada punt d’interès. També tindrem l’oportunitat de sentir el fragment o poema corresponent a cadascun d’aquests punts. I amb la incorporació dels arxius d’àudio, a més dels text, es pot fer un recorregut escoltant les diferents gravacions com si hi hagués al nostre costat una persona que ens estigués explicant i informant sobre allò que estem veient.

Ruta literaria

Amb aquestes quatre pinzellades em volgut presentar-vos una forma diferents d’aprendre la cultura i el patrimoni que ens envolta, ara que s’apropa el bon temps i els dies assolellat. Aprofiteu! Ja teniu la vostra ruta? Comencem!

Mar Salas
Noelia Porrua
Núria Sas

MagmaCultura

2015. Aproximació als reptes del sector cultural davant les previsions de les tendències digitals

Més enllà de l’aparent modernització dels museus amb campanyes de twitter com #museumselfie, hi ha realment un aprofitament de les tecnologies en tots els àmbits de la gestió cultural?

Fa uns dies va tenir lloc la segona edició internacional del #museumselfie, una iniciativa que convida als ciutadans a fer una foto de si mateixos davant les seves col•leccions preferides i compartir a les xarxes socials com Instagram o Twitter, en un 2015 on el regal estrella d’aquests reis d’orient ha estat precisament el gadget per fer-se selfies. Tot i que la idea és, si més no, simple, l’acollida és massiva i la creativitats dels instagramers no deixa de sorprendre una xarxa inundada per un dia de cultura.

El Museu del Disseny de Barcelona, per la seva banda, posa en marxa un perfil de Pinterest, on integra obres de les col·leccions d’arts decoratives, ceràmica, disseny de producte, tèxtil, indumentària i arts gràfiques. Una xarxa fins ara minoritària però molt escaient per la temàtica del museu i que té unes bones perspectives de creixement. I aquest és només un dels perfils que han engegat a les plataformes de comunicació digital.

Algunes experiències com aquestes poden donar lloc a pensar que realment el món de l’art es troba integrat en el procés de digitalització, i és cert que són experiències interessants o enriquidores, però més enllà de la comunicació digital en comptades ocasions s’estan aprofitant totes les oportunitats que la tecnologia brinda. Què hi ha de la gestió de públics? La integració de les tecnologies per enriquir i personalitzar l’experiència del visitant als museus?

Les TIC en la gestió cultural

Els canvis de fons encara han d’arribar. Podem veure un exemple clar amb la conversa que aquests dies tenia lloc a Twitter al voltant de les exposicions del CaixaForum. Aquest centre prohibeix penjar a la xarxa imatges de les seves exposicions i està afectant a la seva influència a les xarxes socials. El motiu: els drets d’autor de les obres que limiten la capacitat del centre per dinamitzar els continguts a internet. Precisament la legislació en matèria de drets d’autor és dels elements més conservadors i complexos de modernitzar. El sector de la gestió cultural, moltes vegades més cultural que gestor, ha de prendre seriosament aquest repte. En l’àmbit musical o audiovisual ja apareixen plataformes com Filmin o Spotify que permeten que els autors siguin remunerats per la seva feina ajustant-se a noves dinàmiques de consum per part dels ciutadans, però en sector artístic queda molt per reflexionar quina pot ser la manera de fer l’encaix entre les obres i el consumidor.

En relació a les diferents tipus de llicència que apareixen iniciatives interessants com el recent l’alliberament de milers d’imatges per la Wellcome Images Colletction de Londres sota la llicència Creative Commons (CC BY). Són més de 100.000 imatges, incloent manuscrits, pintures, gravats, fotografia primitiva i anuncis. Estan disponibles gratuïtament a través de Wellcome Images. En aquest fons es poden descarregar directament imatges de la col·lecció londinenca perquè els usuaris lliurement puguin copiar, distribuir, editar, manipular. Un ric patrimoni d’imatges històriques, que van des antics manuscrits mèdics d’aiguaforts d’artistes com Vincent van Gogh i Francisco Goya.
Alguns museus catalans comencen a treballar a petita escala i amb el recolzament de voluntaris d’Amical Wikimedia en aquesta línia. Però el fet que la iniciativa sorgeixi de la societat civil i des del voluntarisme implica que realment es troba als darrers graons de l’escala de prioritats en un context complex per al sector.

Un dels reptes que proposa la digitalització al sector cultural és precisament com l’art pren sentit més allà de les parets físiques de les institucions culturals: museus, centres d’exhibició, galeries, etc. En aquest punt és interessant citar ‘The Art Everywhere project’ que va tenir lloc al 2013. La ciutat de Londres es va omplir d’obres d’art: cartelleres, parades d’autobús, grans eixos viaris, estacions de tren i de metro, centres comercials i edificis d’oficines, entre d’altres llocs. Uns 2.000 autobusos de Londres i 1.000 taxis negres transportaven les obres d’art per la ciutat londinenca. Els usuaris de smartphones podien descarregar una aplicació a través de Blippar, la qual cosa els permetia apuntar amb els seus mòbils intel·ligents i tenir l’accés a la informació digital sobre cada peça. Una aplicació utilitzada de manera regular pel món publicitari.

I precisament entre les aplicacions que cal estar atent aquest 2015 trobem Google Now, i aquí el citem com a símptoma de la direcció en que van les coses. És una de les moltes aplicacions que millora l’experiència de l’usuari agregant informació de, per exemple, les atraccions més properes com bars, restaurants, museus en funció de les preferències de l’usuari. Aquesta aplicació també ofereix la possibilitat d’informar-se quan el propietari de l’smartphone passa per davant d’una botiga que disposa d’aquell producte que cerca. Poden les institucions culturals aprofitar les possibilitats de la hiperpersonalització del contingut per oferir continguts a persones amb diversitat funcional? O en funció dels consum cultural recent de l’usuari oferir-li informació que serà del seu interès? Pot, llavors, servir per millorar la gestió de públics? Queda clar que més enllà de les campanyes de comunicació a les xarxes, aquestes són els reptes per on passa el canvi de paradigma a la cultura.

El món dels ‘Werables’ és també un camp que la cultura encara ha d’explorar. 2014 ha sigut l’any en què les empreses han començat a presentar objectes intel·ligents que poc a poc aniran inundant el mercat: roba intel·ligent, les Google Glass, etc. La seva aplicació al sector encara trigarà, però comencen a aparèixer experiències interessants que han d’obrir nous camps d’acció. És el cas de la Fashion Wearable Orchestra que substitueix els instruments per roba elàstica que reacciona als moviments corporals. Cada peça de roba té un so diferenciat i a través de diferents sensors d’elasticitat reprodueixen el so dels moviments dels ballarins.

Així doncs, les interseccions entre la tecnologia i l’art no es limiten a l’àmbit de la gestió, en matèria de la creació artística comencem a trobar creacions que tenen molt present aquestes possibilitats.

Precisament el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía arrenca el 2015 amb ‘Sistema operativo’, una interessant exposició d’un dels principals referents del net art a Espanya, Daniel G. Andújar. Amb una reflexió sobre les tecnologies i el risc de l’escletxa digital que els interessats en aquest camp no poden deixar de visitar.

Cal una aposta arriscada que implementi el format beta permanent

Aquestes són només algunes reflexiones caçades al vol que intenten mesurar el pols de la contemporaneïtat agitada, líquida i veloç . El canvi de mentalitat del sector, però va més enllà de la implementació d’accions concretes, de objectes intel·ligents diversos, o exposicions i activitats que els incorporin, el sector ha d’adaptar-se a un entorn constantment canviant, innovador, disruptiu i incert ha de ser capaç de convertir-se en una beta permanent de si mateix en constant evolució.

Alguns dels exemples extrets es referencien a: https://lestraperlista.wordpress.com/2015/01/13/tendencias-culturales-que-ya-estan-aqui-2015/

Laura Quinto
MagmaCultura

Jordi Tolosa. Espai, temps, jo

El cicle de Cardedeu amb l’Art Vigent 2014 obre la programació d’enguany amb l’artista Jordi Tolosa (Badalona, 1956). Espai, temps, jo és una mostra del treball de l’escultor que pretén apropar al públic la seva obra més recent i fer una mirada introspectiva a través de la representació de l’espai o la importància de l’atzar i la petjada del temps.

Les seves obres del Jordi Tolosa parteixen d’una recerca artística que ofereix la possibilitat d’anàlisi a través de diferents lectures com són la representació de la realitat, la relativitat de la representació o les formes de representació.

Cardedeu amb l’art vigent, des del seu origen, és un programa pensat per afavorir l’exposició d’art contemporani a Cardedeu, i consolidar-se com a referent en l’àmbit comarcal, però també, i molt especialment, per utilitzar-lo com a recurs pedagògic, per a grans i petits, amb la intenció d’afavorir l’aprenentatge dels llenguatges creatius actuals i la comunicació plàstica entre públic i artista.

Enguany, la selecció dels participants també s’ha fet mitjançant un jurat format per Arantza Morlius (Generalitat de Catalunya), Anna Crosas (Diputació de Barcelona), Martí Sunyol (Comissió Assessora del MATBC) i Teresa Blanch Bofill (MATBC).

_MG_5818_2

Altres activitats programades
Jordi Tolosa. Una trajectòria.
Pel proper divendres 7 de novembre a les 19h, l’artista Jordi Tolosa farà una visita comentada per l’exposició que permetrà al visitant parlar, dialogar i compartir experiències amb ell i la seva obra.
L’activitat és gratuïta.

Visites guiades a l’exposició
Des del MATBC s’organitzen visites guiades per a públic adult i escolars dins l’horari d’obertura del museu.
Diumenges a les 12h visita guiada gratuïta.
Per més informació i preus cal trucar al 938 713 071 o museu@cardedeu.cat

Lloc: Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu
Dates: del 3 d’octubre de 2014 a l’1 de març de 2015.
Horaris: de dimarts a dissabte de 10h a 14h i de 16h a 19h
Diumenges i festius matins de 10h a 14h
Entrada gratuïta

MagmaCultura gestiona el servei d’Atenció al Públic del Museu Tomàs Balvey de Cardedeu.

‘Herois Ocults’, nova Exposició Itinerant de l’Obra Social “la Caixa”

Mantenint la línia de renovació conceptual de les Exposicions Itinerants de l’Obra Social “la Caixa”, neix aquest 2014 la nova exposició Herois Ocults: invents genials, objectes quotidians. Una nova mostra realitzada amb la col·laboració de Vitra Design Museum.

Què fa que un objecte quotidià esdevingui un heroi? El denominador comú de tots els objectes que podem trobar a la carpa itinerant és que, en origen, van ser idees enginyoses que s’han fabricat posteriorment milions de vegades, convertint-se així en objectes indispensable en la nostra vida quotidiana.

Quants clips has pogut utilitzar al llarg de la teva vida? Quantes vegades has deixat una nota en un post-it a algú? Quan vas beure per primera vegada aigua fresca d’un càntir? Qualsevol dissenyador desitja que el seu producte sigui durador en el temps, sigui funcional i mantingui una economia de material equilibrada. La goma elàstica, la pinça, la bosseta de te, la cremallera, la tireta, el tetrabrik, el tac de paret, setrill Marquina… aquests objectes que poden passar desapercebuts són el resultat d’una troballa, una casualitat o la meta després de mesos de treball.

Per exemple, una cosa tan senzilla i habitual com un xumet neix al segle XVI, quan es donava als nadons trossos de tela amb sucre per calmar-los. Els cartrons d’ou poden esmorteir el so i se solen usar en estudis de gravació. Un clergue britànic, Samuel Henshall, va patentar el primer llevataps i avui dia hi ha més de 50.000 models. Posar una bola a la punta del bolígraf va ser la solució després que molts enginyers dediquessin temps i esforç per aconseguir una escriptura continuada amb un flux constant de tinta; el mateix inventor va patentar el sistema dels propers desodorants de bola.

Totes aquestes curiositats es poden aprendre i ampliar amb més informació, imatges i vídeos a la exposició. A més, a la web d’Herois Ocults, hi ha molts més objectes exposats, amb històries i anècdotes sobre la seva creació que no et deixaran indiferent, amb la particularitat que es pot fer una “visita a la carta ‘seleccionant els objectes que més han despertat teu interès.

Un altre valor afegit és que aquesta línia expositiva ofereix la possibilitat d’adaptar el discurs a diferents nivells educatius i d’escollir un itinerari de visita guiada. Amb els objectes i imatges exposades es pretén mostrar quatre aspectes particularment interessants: la innovació, la producció, l’evolució i la inspiració. I és en base a aquests conceptes en el que es pot triar un itinerari artístic, social o tecnològic.

A més, a través del web de l’Obra Social “la Caixa” i al portal eduCaixa es pot descarregar el PDF del material disponible: el fullet de l’exposició, el dossier genèric i els tres dossiers per a professors amb els diferents itineraris.

Encara amb tots els recursos disponibles en línia, us recomanem que visiteu la carpa al Parc d’Abelardo Sánchez de Albacete, on inaugurarem l’exposició el proper 22 d’octubre. La mostra és gratuïta i durarà fins al 21 de novembre, obre les seves portes de dilluns a divendres de 12:30 a 14:00 i de 17:00 a 21:00; caps de setmana i festius de 11:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00.

Finalment, com és habitual en les Exposicions Itinerants de l’Obra Social “la Caixa” gestionades per MagmaCultura, hi ha visites comentades per a públic general cada dia a les 19:00 i els caps de setmana també a les 12:00. Podeu reservar la vostra visita guiada al 902.906.666.

Alba Gallardo
MagmaCultura

 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 >>