• Linked IN
  • Rss
  • Youtube
Nit dels Museus 2014

El proper 17 de maig es celebrarà a Barcelona una nova edició de la Nit dels Museus, un esdeveniment cultural organitzat de forma conjunta entre diversos museus i institucions culturals d’arreu d’Europa. La finalitat d’aquesta iniciativa és fidelitzar i atraure nous públics als seus espais mitjançant l’entrada lliure a museus i diferents centres culturals a partir de les 19 hores i fins la 1 de la matinada oferint, en la majoria de casos, una programació amb activitats especials per aquesta nit.

Aquesta iniciativa, va néixer a Berlín el 1997 (Lange Nacht der Museen) i, des de llavors, no ha parat de créixer tant en el nombre de museus com en el d’institucions participants, arribant a més de 120 ciutats d’Europa i de la resta del món.

En l’edició de 2013 es va reunir més de 130.000 persones entre els 62 espais de la ciutat de Barcelona i les seves rodalies, xifra que es preveu incrementar amb els 72 centres que participen en l’edició d’enguany, juntament amb les activitats culturals que s’han programat per aquest dia.

L’oferta lúdica i cultural de la ciutat de Barcelona programada per a la Nit dels Museus 2014 ja es pot consultar al web www.lanitdelsmuseus.cat. Com a novetat respecte l’edició anterior trobem el Castell de Montjuïc, actualment gestionat per MagmaCultura, on es podran visitar, per exemple, les exposicions temporals ‘Montjuïc, la construcció d’un castell’ o ‘Barcelona en postguerra (1939-1945)’ en exhibició fins el 30 de juny.

macba3

Si ens trobem a Madrid, on l’oferta també acostuma a ser molt àmplia, podem visitar l’exposició de l’artista Tracey Rose al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, que finalitza el 26 de maig, o bé aprofitar per perdre’ns entre les més de 8.000 pintures que té el Museo del Prado.

Si sortim fora de l’Estat Espanyol també trobarem una gran quantitat d’esdeveniments programats per aquella nit.

A París, podem aprofitar per visitar la Maison de Victor Hugo (Casa de Victor Hugo, o bé, el Musée Carnavalet – histoire de Paris (Museo Carnavalet – història de París) instal·lat en dos palauets al centre del barri de Marais (www.carnavalet.paris.fr).

A Berlín, ciutat on es va realitzar la primera “Nit dels Museus”, us proposem visitar l’Anne Frank Zentrum o el Pergamonmuseum. (+info)

Al Regne Unit, on la nit dels museus és del 15 al 17 de maig, es pot escollir entre més de 580 activitats a tot el territori, com per exemple visitar l’exposició ‘Matisse. Cut-outs’ a la Tate Modern o veure la secció de l’Antic Egipte o de l’Antiga Grècia al British Museum de Londres. (+info)

Les xarxes socials s’han anat incorporant a la dinàmica de la Nit dels Museus i a Barcelona, per posar un exemple, es proposa continuar tal i com va fer-se l’any passat amb la utilització del hashtag #bcnesmuseu per tal que els usuaris apropin i comparteixin les seves experiències entre ells a través de les diferents xarxes socials (Twitter, Foursquare, Instagram, Facebook, Line…).

En definitiva, la Nit dels Museus esdevé un espai de trobada entre el món de la cultura i la ciutadania donant-los a conèixer i fent-los participar del patrimoni que resideix als museus i convidant-los a acostar-s’hi i a percebre’l com a propi. Per a totes les persones que ens dediquem professionalment al sector cultural, aquesta iniciativa suposa una oportunitat més per a posar de manifest la feina realitzada durant tot l’any.

Jordi Villar i Núria Sas

MagmaCultura

14ª Festival Internacional de Pallassos de Cornellà

“Si sou dels qui penseu que els pallassos són exclusivament per als infants és que encara no heu estat al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà”.

Des del 19 de novembre fins al 28 es desenvolupa l’esperat Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Memorial Charlie Rivel en la seva 14ª edició. A Cornellà, el Festival és un acte molt estimat pels ciutadans, bianualment els cornellencs participen de totes les activitats que ofereix el Festival al llarg de 10 dies, tant per nens com per adults. Des del 1984, el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà gestiona i organitza el Festival, comptant amb el patrocini de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Aquest Festival va néixer per fer homenatge al clown català Charlie Rivel, i l’objectiu del qual era, i és, donar a conèixer els diferents registres del món del pallasso, del circ i de l’humor; des del tradicional cara-blanca fins als números més innovadors i imaginatius.

Al llarg dels anys, han participat al Festival pallassos de renom internacional provinents de Suïssa, Estats Units, França, Russia, Bélgica, Argentina, Perú, Portugal, Catalunya…, mestres de la rialla com ara Slava Polunin, Miliki, Leo Bassi, Les Luthiers, Bello Nock, Toto Chabri & Co., Els Martini, Andrei Jigalov, el Màgic Andreu o Tortell Poltrona entre molts altres. En aquesta edició 2010, aquells qui vulguin despertar el nen que van ser podran gaudir dels espectacles dels Germans Poltrona, els Pallapupes, Umbilical Brothers, Lolita Corina, els Okidok, la Pepa Plana, Chacovachi i Teatro Necesario entre altres.

A la Pl. Catalunya de Cornellà es va instal·lar la gran carpa on es van realitzar els espectacles principals, com ara la Gala ALAPISTA! d’inauguració i cloenda del Festival. Però hi ha altres espais on es va poder gaudir dels espectacles, mostres, tallers de màgia, de risoteràpia, exposicions de fotografia, documentals i conta-contes. Aquests espais van ser al carrer (ALAIRE!) – Pl. Catalunya, Pl. De l’Església i Pl. St. Ildefons -, al circ principal (ALAPISTA!), a les escoles de la ciutat (ALCOLE!), a la Biblioteca Municipal i la Biblioteca Marta Mata (ALABIBLIO!) i a diferents centres culturals i d’oci (DES-PISTATS!), com la Sala Romagosa, la Sala Pisa, la Fragua de les Arts o el Museu Agbar de les Aigües. No deixeu d’anar a viure un Festival ple de colors i rialles que, sense dubte, no us deixarà indiferents. Les entrades pel Festival es poden adquirir al Tele-Entrada de Caixa Catalunya a la Oficina del Festival (Centre Cultural Joan García Nieto, C/ Mossèn Andreu, 17) i a les taquilles dels espais d’actuació.

Més informació a la web del festival.

Alba Gallardo
MagmaCultura

Tardor de l’art 2010: el disc de vinil

Fins al 30 d’octubre està en marxa la segona edició de la Tardor de l’Art, una iniciativa creada entre les quatre associacions de Galeries d’Art de Catalunya:

-el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)
-l’Associació Art Barcelona (Abe)
-l’Associació (art) Catalunya
-l’Associació de Galeristes Independents d’Art de Catalunya (GIC)

Aquesta iniciativa compta amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).


Enguany, la proposta la Tardor de l’Art convida a visitar les galeries a través d’un protagonista: el disc de vinil. Cada galeria participant ha demanat a un dels seus artistes una obra basada en el disc de vinil; n’hi ha més de 80 entre Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Amb aquesta nova edició, els galeristes volen, per una banda, atraure nous consumidors cap al món de les galeries, alhora que és fa una tasca de fidelització del públic habituat a visitar-les; per altra banda, es busca que les galeries formin part dels circuits turístics i culturals. I és que els galeristes troben a faltar públic. La iniciativa, que va néixer l’any passat, va portar més visitants cap a les galeries i, el més important, no només durant la “Tardor de l’Art” sinó també durant la resta de l’any.

De moment, doncs, els galeristes a Catalunya incentiven el públic amb propostes com aquesta, i és precisament això el que sobta, com és que hi ha tantes galeries que ofereixen una variada oferta cultural, però que no tenen visitants? Crida l’atenció, fins i tot, ja que en algunes no s’hi endevina ni tan sols a qui treballa darrere el taulell. La resposta, pot trobar-se al model d’això que anomenem “galeria d’art”: en molts casos caduc, que necessita una renovació del discurs i de l’orientació per evitar la seva extinció. Ara per ara hi ha noves propostes que han tingut la voluntat de reorientar la seva línia però, sembla que, d’una manera inconscient tot i que el seu producte pugui ser molt interessant, s’han vist immerses en dinàmiques de galeria obsoleta. Per això, ara hi ha convivència de dos models de galeria però que totes aposten per un públic contemporani i per adaptar-se’n.


Al llarg de l’any hi ha altres activitats que tenen les galeries i sales d’art com a espais centrals d’esdeveniments artístics i culturals, com és el festival Loop, La nit dels museus o la nit del galerisme, on l’any passat, per exemple, hi van participar una quarantena de sales en la qual s’otorgen els premis del GAC.

Lara Domingo
MagmaCultura

Crèdits imatges: Web de la Tardor de l’art

Neil Harbisson. Un eyebord a Can Manyé

Bon producte, bona programació, sinèrgies constants en el món de la gestió cultural.

El passat diumenge 17 d’octubre, l’Espai d’Art i Creació Can Manyé, d’Alella (Barcelona), va portar en Neil Harbisson, un noi mataroní (el seu nom despista, oi? el seu pare és anglès) que va fer vibrar tot el grup de persones que vam anar a veure’l.

El primer que cridava l’atenció era allò que portava al cap, una mena d’ull electrònic, un eyeborg com ell l’ha batejat. En Neil té una capacitat visual diferent a la nostra, ja que no pot veure colors. El seu pas pel Dartington College of Arts, on va anar a completar els seus estudis de música, el va posar en contacte amb un mestre de cibernètica que li va fer veure que amb l’ajut de la tecnologia podia expandir la seva capacitat sensitiva limitada. D’aquesta col·laboració va sorgir el projecte de l’eyeborg. Ja fa sis anys que el porta, enganxat al cap, i fins i tot diu que forma part d’ell, que és un apèndix, ja que dorm amb ell. L’eyeborg, el que fa és transformar les freqüències de llum que tenen els colors a freqüències de so, i equiparar cada color amb una nota.

Resolt el problema de la limitació visual que tenia, que li ha permès, aclarim-ho, no veure colors, sinó percebre’ls mitjançant sons, en Neil ha anat més enllà. Com hem dit, va anar a Anglaterra a completar els estudis musicals que tenia, i anteriorment havia estudiat batxillerat artístic. Tenia una vena artística, sens dubte. Ara, canalitza tots els seus esforços i inquietuds cap a l’experimentació vers el món dels colors i els sons, per a ell dos elements indestriables que considera que constitueixen un nou sentit, el sonocromatisme.

L’espai Can Manyé ens convida a veure l’exposició ‘Sonocromatisme.“L’art d’escoltar colors i pintar sons”’. Aquí hi podem veure alguns dels treballs que l’eyeborg li ha permès fer: d’una banda composar música d’allò que veu (ja que els colors els percep en microtons) i pintar música amb els colors d’allò que sent. Així, els retrats sonors ens permeten escoltar el so de les cares de personalitats com Montserrat Caballé, Jordi Pujol, Pau Riba, Antoni Tàpies, Woody Allen, Nicole Kidman, o Carles d’Anglaterra. I els quadres cromàtics fan un retrat a color de fragments de les grans obres de la música clàssica (de Beethoven, Bach, Mozart, Stravinsky, Verdi o Rachmaninov). També ha identificat els colors identitaris de 31 ciutats internacionals, o els colors de l’Himne dels Segadors i del Barça.

Un plaer veure’l i escoltar-lo, perquè el noi, de tracte molt personal i directe, després de permetre’ns experimentar, estava disposat a explicar i aclarir tot allò que la gent li preguntava, que era molt, ja que va generar un gran interès a tots, grans i petits.

Em sembla que aquest noi aportarà molt i no només en el camp artístic. En relació amb la creació artística, reconeix que està començant, ja que fins ara els seus treballs han tingut una orientació més de tipus científic, objectiu, d’anar coneixent possibilitats, d’anar delimitant camins. Té 28 anys, és jove i el seu esperit és de persona curiosa, creativa, lluitadora, o sigui que té tot el camí per davant . I afegeixo una altra qualitat: és una persona generosa. Diu que al desembre qui vulgui es podrà baixar gratuïtament per internet el programari que li permetrà crear-se el seu propi ull electrònic.

L’altra aportació del Neil que va més enllà de la dimensió personal i artística és la que sens dubte farà al món dels discapacitats visuals. L’ONCE ja s’ha interessat per ell. Així que confiem que en un futur no molt llunyà pugui revertir en totes aquelles persones privades del sentit de la vista, que puguin enriquir la seva percepció sensorial del món que els envolta.

Felicitats al Neil, pel seu esperit i els fruits del seu treball. Felicitats a Can Manyé, aquest petit centre cultural d’Alella, per programar coses tan interessants i per la seva voluntat de fer partícips petits i grans de les experiències vitals dels artistes que convida.

Més informació en aquests blocs en castellà: El artista que oye los colores, El primer cyborg del mundo, Imprescindibles de la ciencia i Neil Harbisson el primer cyborg registrado. I en català Escoltant els colors i La Malla.

Imma Fondevila
MagmaCultura

L'(es)cultura a través del temps

A veure si entre tots poden esbrinar el màxim nombre de cultures possibles que apareixen reflectides en aquest video!

Podeu anar deixant les vostres respostes com comentaris, animeu-vos!

 

 

 1 2 >>