• Linked IN
  • Rss
  • Youtube
‘Big Bang Data’, l’última proposta expositiva al CCCB

Tu comparteixes informació, les teves dades et comparteixen a tu.

Fa relativament poc, quan es parlava de l’acumulació i estudi de dades personals que duien a terme institucions públiques i privades, es reaccionava minimitzant-ne la importància, ja que no es tractava d’un procés gaire evident ni hi havia una consciència sobre la utilitat o rellevància d’aquestes dades. No obstant això, amb les darreres innovacions tecnològiques, que permeten emmagatzemar-ne una major quantitat, fàcilment i amb un cost mínim, aquesta acumulació s’ha fet efectiva i ben visible, pel que una reflexió sobre l’impacte d’aquesta datificació de les nostres vides privades, ara per ara, resulta indispensable.

A diari generem una quantitat immensa de dades a través dels nostres dispositius mòbils, el que pengem a Internet, les compres que fem, l’etcètera aquí és llarg. Aquestes dades representen informació sobre els nostres patrons de consum, de pensament, de tendències de vot i d’acció. No sorprèn, doncs, que el potencial de la seva anàlisi i utilització hagi posat tothom en alerta, des de la comunitat científica i acadèmica a les empreses, els estats i els ciutadans. Ens trobem davant d’un canvi de paradigma a tots els nivells, tant social com polític, acadèmic, cultural, tecnològic i econòmic, un canvi en el qual encara no queda clar quin paper jugaran les dades, si bé la tendència actual és la de pensar que hi seran al centre, potser com a nou petroli o com l’or del segle XXI.

Big Bang Data

L’exposició titulada Big Bang Data, que des del mes de maig i prorrogada fins el 16 de novembre ofereix el CCCB, tracta en profunditat d’aquesta explosió de dades que estem vivint i de les diferents vessants que implica, moltes desconegudes per la gran majoria de nosaltres, tot i que formem part activa del procés i ens afecten directament.

Partint d’aquesta idea, la mostra comença descobrint-nos el lloc on s’acumulen i processen totes les dades, els data centers, entitats molt més físiques i materials del que ens pensem quan parlem del Núvol, aquell lloc eteri i llunyà on s’emmagatzemen totes les dades dels usuaris d’Internet i que, en realitat, es tracta d’estructures pesades, que en ocasions ocupen espais equivalents a diversos camps de futbol i requereixen d’una despesa energètica i mediambiental important.

La necessitat d’un manteniment constant, de renovar els equips, de mantenir-los a baixes temperatures amb aire condicionat, tot això implica un elevat consum energètic (l’electricitat emprada en els data centers no baixa de l’1,3% de la producció mundial, o per entendre-ho millor, és igual al consum elèctric de Noruega durant un any). D’altra banda, la contaminació que produeixen els seus generadors d’emergència, preparats per mantenir els data centers actius en cas de caiguda elèctrica i funcionant amb combustible dièsel, no és pas un tema menor: només entre 2009 i 2011, Amazon va rebre 24 multes per violacions de les normatives mediambientals sobre emissions contaminants, probablement relacionades amb el funcionament d’aquests generadors.

S’entén, doncs, que el secretisme al voltant dels data centers hagi estat una part important de la seva gestió fins fa poc: fileres de caixes que ni tan sols porten identificació externa, sent impossible, des de fora, saber a qui pertanyen o què allotgen els seus servidors. Només algunes companyies com Google o Apple han començat a mostrar l’interior de les seves instal·lacions, comprenent, potser, que tard o d’hora el món en voldrà saber més, d’on es guarden les seves vides digitals, i de com funcionen aquestes masses anònimes. En relació amb aquest desconeixement general del sistema tecnològic actual, alguns dels investigadors entrevistats especialment per l’exposició insisteixen en dir que hi ha un gran buit entre el que la població comprèn de les noves tecnologies que fan servir a diari i el que realment aquestes signifiquen.

No entrarem aquí a analitzar tota la mostra, ja que seria impossible i val la pena fer-ho en persona o bé visitar la web del projecte, però sí esmentarem que s’hi trobaran vídeos i instal·lacions que analitzen de múltiples formes diferents els nostres patrons de compra segons les transaccions bancàries d’una entitat concreta, el nostre trànsit aeri, marítim, l’ús que fem de l’espai, el flux de persones i vehicles… Els artistes que participen a l’exposició, com ara Christopher Baker, Eric Fischer o David Bowen, han fet servir totes aquestes dades per crear imatges de gran força visual, a voltes poètiques i reflexives, que ens permeten viure una informació d’entrada freda i analítica com a experiència estètica. És el cas de la instal·lació que representa en temps real les onades del mar de Hawaii, o la muntanya de fotografies impreses que ocupa una sala sencera, equivalent a totes les imatges compartides a Flickr durant un dia.

Big Bang Data2

Si en alguna cosa coincideixen tots els estudiosos i especialistes en el tema entrevistats per la mostra és en la incertesa del que succeirà, a llarg termini, amb totes aquestes dades. Ara mateix es conserven perquè, com dèiem, a nivell tecnològic es pot fer. Es guarden pels seus usos presents, és clar, però principalment per les seves possibilitats futures; és a dir, el valor de companyies com Facebook o Google a la borsa no respon al seu valor real d’avui, si no a la seva potencialitat segons la quantitat de dades que vagin acumulant, i que poden resultar fonamentals en el futur.

En tot cas, les dades no sorgeixen del no-res; simplifiquen una realitat molt complexa, motiu pel qual mai podran ser l’única eina per prendre decisions sobre aquesta realitat. Els experts adverteixen en les seves declaracions d’anar amb precaució, per no acabar abocats a una societat tecnocràtica, on l’únic que ens quedi sigui quantificar i qualificar, deixant al marge la veritable experiència, el significat íntim del món, que no és quadrat i previsible sinó en constant canvi i moviment. Com deia una de les investigadores entrevistades, amb l’anàlisi de dades es pot saber de qui m’he enamorat, però no de qui m’enamoraré.

La reflexió final que un s’emporta al sortir de l’exposició és que es desconeix si aquestes dades i el seu anàlisi milloraran la vida de les persones o bé serviran per exercir-ne un control encara més ferri, per accentuar la vigilància i la capitalització de l’individu. Com sempre, dependrà de si aquesta informació i gestió es troba en poder de mans privades que la utilitzin dins d’un model neocapitalista tecnològic, que no contempli altre tipus de valors més enllà de l’econòmic, o d’unes institucions públiques i ciutadanes que en puguin fer una implementació per canviar per a bé les condicions de la societat.

Mar Márquez