• Linked IN
  • Rss
  • Youtube
Reflexions en torn al paper dels museus en l’educació i les TIC

Entre els dies 24 i 26 de març, en el marc de les XIV Jornades de Museus i Educació que organitza el Museu Marítim de Barcelona, s’ha debatut sobre la importància de promoure la participació real dels visitants en l’entorn virtual, entès aquest com a nou escenari del qual no es pot sostreure cap institució museística. En les jornades, s’han presentat experiències actuals com CCCB-Educació, Una mà de contes, Pau Casals o Cada Día una Foto, i s’han plantejat anàlisis i reflexions sobre per què i com actuen els museus en la concepció i ús de les TIC.

Confiem que aquestes reflexions que sorgeixen d’alguns museus  actius tinguin ressò en el conjunt d’aquestes institucions, moltes d’elles ancorades encara en premisses obsoletes, i que assumeixin el seu nou rol social i per tant el compromís d’esdevenir eines eficaces per a l’enriquiment social i cultural de les comunitats on s’insereixen i de la societat en general.

Imma Fondevila
MagmaCultura

Guia didàctica per al professorat : Joan Salvat-Papasseit

Interpreta Cultura ha conceptualitzat i realitzat el programa didàctic de l’exposició Joan Salvat-Papasseit Poetavantguardistacatalà que s’exhibeix a l’Arts Santa Mònica del 23 de desembre de 2010 al 3 d’abril de 2011.

Aquest projecte educatiu contempla 5 nivells i s’estructura a través d’un ‘Quadern de viatge’ que esdevé alhora eina de treball i guia per a la visita per les sales expositives. La finalitat d’aquest quadern és apropar la figura de Salvat-Papasseit als nois i noies de les escoles i instituts de Catalunya d’una forma atractiva i participativa. Els cinc nivells dels quaderns són:

• P5 i 1r de primària
• 2n, 3r i 4t de primària
• 5è i 6è de primària
• ESO i cicles formatius
• Batxillerat

Més informació de l’exposició aquí.
Imprescindible reserva prèvia al telèfon 93 567 11 10

El programa educatiu en el marc d’una exposició

Com bona part de la població mundial sóc mare. Els meus fills, ja força grans, són vitals i moguts, els agrada conèixer i experimentar. Són persones amb una bona salut mental, però no volen anar a veure museus ni exposicions. Per això, com a gestora cultural, intento esbrinar què podem millorar en aquest camp i, si és possible, contribuir a reduir una miqueta més l’escletxa que separa als nostres infants i joves dels museus i equipaments culturals i les seves ofertes educatives i d’activitats. Val a dir que bona part d’allò que he après en aquest camp m’ho han ensenyat els meus propis fills. I és que, d’entrada, el primer que hem d’aprendre a fer els que ens dediquem a això de la cultura, és a escoltar allò que ens diuen els “petits” als “grans”.

És evident que, en general, els equipaments culturals i museus fan un esforç important alhora d’adaptar les seves ofertes al públic més jove i és que, de fet no són ells els usuaris del futur i també del present? Bona part de les propostes que cerquen apropar-se als infants i joves ho fan incorporant noves metodologies centrades en la participació, nous recursos tecnològics i, també, utilitzant altres llenguatges més propers a la realitat quotidiana d’aquests. La museografia s’està rejovenint!

Però, més enllà d’aquesta nova manera d’entendre la museografia, els programes d’activitats i serveis educatius dels museus i equipaments culturals, adreçats a públics escolar, familiar i joves, han d’esdevenir autèntics “laboratoris” d’experimentació des d’ón poder promoure i proposar noves maneres d’aprenentatge, noves maneres de copsar i interpretar la realitat que ens envolta. L’educació, en el marc de l’exposició, no es troba regulada, ni normativitzada i, per tant, és un camp inexplorat i sense límits que ens ofereix via lliure per crear, investigar, proposar, i demostrar que altres formes d’aprenentatge són possibles.

Les propostes sorgides d’aquest “laboratori” han de ser lliures però també genuïnes, propostes pensades i dissenyades exclusivament per a fer-se en l’entorn d’una exposició o museu i alliberades de qualsevol metodologia pròpia d’altres entorns com per exemple i, sobretot l’escolar, però també, el multimèdia, el lúdic, o de l’espectacle. Educar en el marc d’una exposició ha de ser sempre quelcom vinculat a l’exposició. Ha de ser un exercici de connexió, d’aprenentatge i de gaudi d’allò que ens envolta. Ha de ser una experiència gratificant i útil que tan sols pugui ocórrer allí (a l’exposició o al museu).

Hem de reivindicar el format expositiu com a espai de cultura, d’aprenentatge, d’intercanvi, de foment d’opinió i reflexió, d’experiència i d’emoció. L’exposició, com a llenguatge, ens ofereix multitud d’estímuls, visions i formats. Tan sols comprenent els seus mots, la seva sintaxi, gramàtica, poesia i música, podem gaudir al màxim del llenguatge expositiu.

Les ofertes adreçades als més joves han d’estimular el domini d’aquests llenguatges, han de focalitzar la seva mirada, no tan sols cap allò que es diu o es mostra, sinó sobretot, cap el “com” es mostra. Han de posar en valor totes les singularitats que tan sols el llenguatge expositiu ens pot oferir. Han de ser propostes que, en definitiva, ajudin a crear un vincle emocional amb el coneixement a través del gaudi de l’experiència expositiva.

Com a referències interessants:

NEMO – Museu de Ciencia y Tecnología d’Amsterdam

NEMO és el major i millor centre de la ciència als Països Baixos. L’edifici d’aquest museu, disseny de Renzo Piano, s’ha construït sobre el túnel subaquàtic que uneix dos sectors d’Amsterdam. Allà es produeix la trobada amb la ciència mitjançant el joc i la imaginació. És important saber que en aquest museu esta totalment prohibit no tocar.

Museu d’Art Modern de Tarragona

CosmoCaixa Barcelona

CosmoCaixa Madrid

Ester del Carmen
MagmaCultura

Crédits de les imatges: http://museumeducation.info i Saint Louis Art Museum