• Linked IN
  • Rss
  • Youtube
Guia didàctica per al professorat : Joan Salvat-Papasseit

Interpreta Cultura ha conceptualitzat i realitzat el programa didàctic de l’exposició Joan Salvat-Papasseit Poetavantguardistacatalà que s’exhibeix a l’Arts Santa Mònica del 23 de desembre de 2010 al 3 d’abril de 2011.

Aquest projecte educatiu contempla 5 nivells i s’estructura a través d’un ‘Quadern de viatge’ que esdevé alhora eina de treball i guia per a la visita per les sales expositives. La finalitat d’aquest quadern és apropar la figura de Salvat-Papasseit als nois i noies de les escoles i instituts de Catalunya d’una forma atractiva i participativa. Els cinc nivells dels quaderns són:

• P5 i 1r de primària
• 2n, 3r i 4t de primària
• 5è i 6è de primària
• ESO i cicles formatius
• Batxillerat

Més informació de l’exposició aquí.
Imprescindible reserva prèvia al telèfon 93 567 11 10

Museologia compromesa

Fins al 28 de novembre d’enguany teniu l’oportunitat de veure l’exposició “Darfur, imatges contra la impunitat” al Palau Robert de Barcelona.

Al marge del que puguem opinar o no de l’exposició i de la qualitat de les seves imatges, quantitat, muntatge expositiu, elements museogràfics, de contextualització, etc. Aquesta exposició ens fa reflexionar sobre un tema important, que és justament el paper que pot tenir aquest format alhora de donar llum i denunciar situacions socials absolutament tràgiques que ocorren ara i aquí, en aquest món nostre tan desequilibrat i tan injust.

Palau Robert obre les portes de bat a bat a les exposicions de contingut social i és per això que, amb aquestes paraules vull agrair als seus programadors la valentia d’aquesta línia temàtica.

Gràcies per obrir-nos els ulls no tan sols a la cultura, sinó també al món que ens envolta, gràcies per ser agosarats, per intentar donar-nos eines que ens ajudin a obrir els ulls, per oferir un espai de reflexió i de connexió amb aquells que malauradament han nascut al costat fosc del planeta.

Més informació sobre el conflicte de Darfur.

Ester del Carmen
MagmaCultura

Tardor de l’art 2010: el disc de vinil

Fins al 30 d’octubre està en marxa la segona edició de la Tardor de l’Art, una iniciativa creada entre les quatre associacions de Galeries d’Art de Catalunya:

-el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)
-l’Associació Art Barcelona (Abe)
-l’Associació (art) Catalunya
-l’Associació de Galeristes Independents d’Art de Catalunya (GIC)

Aquesta iniciativa compta amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).


Enguany, la proposta la Tardor de l’Art convida a visitar les galeries a través d’un protagonista: el disc de vinil. Cada galeria participant ha demanat a un dels seus artistes una obra basada en el disc de vinil; n’hi ha més de 80 entre Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Amb aquesta nova edició, els galeristes volen, per una banda, atraure nous consumidors cap al món de les galeries, alhora que és fa una tasca de fidelització del públic habituat a visitar-les; per altra banda, es busca que les galeries formin part dels circuits turístics i culturals. I és que els galeristes troben a faltar públic. La iniciativa, que va néixer l’any passat, va portar més visitants cap a les galeries i, el més important, no només durant la “Tardor de l’Art” sinó també durant la resta de l’any.

De moment, doncs, els galeristes a Catalunya incentiven el públic amb propostes com aquesta, i és precisament això el que sobta, com és que hi ha tantes galeries que ofereixen una variada oferta cultural, però que no tenen visitants? Crida l’atenció, fins i tot, ja que en algunes no s’hi endevina ni tan sols a qui treballa darrere el taulell. La resposta, pot trobar-se al model d’això que anomenem “galeria d’art”: en molts casos caduc, que necessita una renovació del discurs i de l’orientació per evitar la seva extinció. Ara per ara hi ha noves propostes que han tingut la voluntat de reorientar la seva línia però, sembla que, d’una manera inconscient tot i que el seu producte pugui ser molt interessant, s’han vist immerses en dinàmiques de galeria obsoleta. Per això, ara hi ha convivència de dos models de galeria però que totes aposten per un públic contemporani i per adaptar-se’n.


Al llarg de l’any hi ha altres activitats que tenen les galeries i sales d’art com a espais centrals d’esdeveniments artístics i culturals, com és el festival Loop, La nit dels museus o la nit del galerisme, on l’any passat, per exemple, hi van participar una quarantena de sales en la qual s’otorgen els premis del GAC.

Lara Domingo
MagmaCultura

Crèdits imatges: Web de la Tardor de l’art

Rosa Muñoz presenta les seves ‘Mentides Veritables’

Fins el 21 de novembre Rosa Muñoz presenta al MACUF (Museu d’Art Contemporani Unión Fenosa) la seva exposició ‘Mentides veritables’.

L’exposició fa un recorregut per la màgica escenografia que Rosa Muñoz ha plasmat en la seva fotografia des de començaments dels noranta. Aquestes fotografies són les que han donat la senya d’identitat a la fotografia d’aquesta madrilenya: espais interiors oberts a la naturalesa o cases mig derruïdes.

En aquest procés d’elaboració de la fotografia, es podrien diferenciar dues fases. Una primera consistent en la realització de l’escenari, la instal•lació que ambientarà la futura fotografia. I una segona, fotogràfica íntegrament on, a part de reflexionar sobre el propi procés, descobreix la importància d’aquest sobre el resultat final. Aquesta podria ser la diferència clara entre un fotògraf i un artista. El primer valora desmesuradament el procés, el segon el resultat final.

“El que m’interessa és realitzar certa transgressió de la realitat per fer-la més suggeridora”.

Pilar Delgado
MagmaCultura

ExpoCaixa, un nou format expositiu itinerant

Un dels últims projectes que estem gestionant des de Magma Serveis Culturals, són les exposicions en format ExpoCaixa que l’Obra Social Fundació “la Caixa” està introduint dins la seva oferta d’exposicions itinerants.

El model que fins ara s’havia plantejat per part d’aquesta entitat, i d’altres, era un tipus d’exposició de gran format que s’instal·lava en les places cèntriques de les grans ciutats de la geografia estatal. Amb la voluntat de voler arribar a un rang de ciutats que entre els 20.000 i els 60.000 habitants, s’ha plantejat aquest nou model d’exposició itinerant.

Aquest tipus d’exposició, que s’ha anomenat ExpoCaixa, es basa en l’estructura del remolc d’un camió que aconsegueix, mitjançant l’ús d’uns peus hidràulics aixecar part de la seva estructura i aconseguir desplegar un espai expositiu d’uns 70 m2. La simplificació del procés de muntatge i desmuntatge d’aquest tipus d’exposició permet una mobilitat geogràfica que altres formats no fan possible, sense haver de renunciar a treballar amb una estructura que ofereix un nivell molt elevat en qüestions de seguretat, defugint a models inflables o amb d’estructura menys fiable.


Una de les fites més destacables d’aquest format és s’ha aconseguit presentar els continguts que podrien treballar en una exposició d’uns 200m2 en aquests 70m2 anteriorment esmentats, per aconseguir aquesta fita s’ha optat per treballar amb molts mòduls audiovisuals on la interacció amb el visitant assoleix un pes específic molt important.

Com tot projecte que està en el seu procés d’implementació també hi ha aspectes que s’hauran d’anar treballant per tal de consolidar aquest model expositiu, en el cas dels ExpoCaixa, el més significatiu serà, buscar una fórmula per tal que les persones que passegen prop seu el pugui identificar visualment com a un equipament cultural.

En resum, si observem el model d’ExpoCaixa, és fàcil entreveure que probablement ens trobem amb un espai expositiu itinerant, que pot ser una aposta de futur cap el model que altres entitats també es puguin decantar a l’hora de presentar les seves propostes, a ciutats mitjanes, d’una forma efectiva.

Jordi Villar
MagmaCultura

 1 2 >>