• Linked IN
  • Rss
  • Youtube
Guia didàctica per al professorat : Joan Salvat-Papasseit

Interpreta Cultura ha conceptualitzat i realitzat el programa didàctic de l’exposició Joan Salvat-Papasseit Poetavantguardistacatalà que s’exhibeix a l’Arts Santa Mònica del 23 de desembre de 2010 al 3 d’abril de 2011.

Aquest projecte educatiu contempla 5 nivells i s’estructura a través d’un ‘Quadern de viatge’ que esdevé alhora eina de treball i guia per a la visita per les sales expositives. La finalitat d’aquest quadern és apropar la figura de Salvat-Papasseit als nois i noies de les escoles i instituts de Catalunya d’una forma atractiva i participativa. Els cinc nivells dels quaderns són:

• P5 i 1r de primària
• 2n, 3r i 4t de primària
• 5è i 6è de primària
• ESO i cicles formatius
• Batxillerat

Més informació de l’exposició aquí.
Imprescindible reserva prèvia al telèfon 93 567 11 10

MicroRelats

¿Es un imperio esa luz que se apaga o una luciérnaga?

Fa un temps, vaig ensopegar amb un text meravellós de Julio Cortázar:

Y después de hacer todo lo que hacen, se levantan, se bañan, se entalcan, se perfuman, se peinan, se visten, y así progresivamente van volviendo a ser lo que no son…

Gràcies a aquestes paraules vaig entrar de ple i per sempre en un univers literari que no sospitava que existia -almenys en aquesta categoria- la “Minificció”, un gènere habitat també, com veurem, per interminables subgèneres. Curiosament vaig descobrir que les minificcions havien estat entre les meves preferències literàries des de sempre, confesso que són una íntima obsessió, el delit per les lletres breus que ara m’inclino a compartir amb vosaltres. Tanmateix, com qualsevol antropòleg principiant sap, en desconèixer la classificació, l’etiqueta, el gènere no era tal als meus -ignorants- ulls, ho gaudia però no el (re)coneixia. Per això, vull proposar-vos un zàping literari per una sèrie de textos que considero fonamentals dins del gènere, tots ells es troben disponibles online i en diverses llengües (existeixen també excel•lents publicacions en paper).

La minificció compta entre les seves files amb autors de primera línia com, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Juan José Arreola, Eduardo Galeano entre molts altres i molt bons escriptors. No obstant això, seguint el recorregut classificatori per aquestes noves maneres d’escriure, amplio el camp de visió amb la intenció de despertar els vostres ulls curiosos, també, adverteixo que deixaré a un costat les reflexions sobre el per què el nostre segle -el XXI- és el de l’apogeu d’aquestes -mini-micro-maneres literàries (nous temps, velocitat de la informació, capacitat d’atenció de l’usuari, dinàmiques internes de les xarxes, etc.) deixo a cadascun la tasca d’explicar-se els perquès i si li interessa, extreure conclusions.

Sobre la minificció m’atreveixo a explicar alguns trets particulars, com que va néixer al segle XX a Mèxic -segons sosté el Dr. Lauro Zavala- i gaudeix de major popularitat a Llatinoamèrica que als països anglosaxons. En efecte, les minificcions poden tenir diversos abillaments o vestits, segons l’ocasió poden ser microrrelats, microcontes, minial•legories, etc. Es caracteritzen per moure’s en sèries, però funcionen a la perfecció de manera individual com un tot estructurat a partir de fragments independents però interconnectats. La veritat és que són addictius, i si creieu que exagero, intenteu llegir només un text. Ho heu comprovat?

És impossible llegir-ne només un, inevitablement un n’acaba llegint més, per la meva banda, he assumit la meva incapacitat per llegir una minificció, coincideixo plenament amb Zabala quan afirma que “la existencia de la minificcion resulta una relectura irónica de todos los géneros de la escritura, dentro y fuera de la literatura”.

Personalment, la minificció em ve de gust com una eina per establir pauses en la rutina diària, una manera d’obrir el joc a la imaginació, en poc temps permeten exercitar la creativitat, mantenir-la en bon estat físic. La brevetat de les paraules no implica lividesa en el contingut, com ho demostra Argumentum Ornithologicum. Com a gestora sé que és imprescindible tenir la ment oberta i practicar el pensament flexible, perquè la nostra matèria primera de treball no permet les estructures tancades, en cultura és fonamental tenir predisposició al canvi constant sense deixar de costat la capacitat de sorprendre’ns i són aquest tipus d’exercicis els que ens permeten estar amb la ment sempre alerta.

Veronica Bernadac
MagmaCultura

Els Pilars de la Terra a Cuatro

Ha arribat el dia. Per fi aquesta nit s’estrena a Cuatro la sèrie basada en el bestseller de Ken Follett Els Pilars de la Terra. Aquesta novel•la, publicada el 1989, té més de mil pàgines i ha estat adaptada pels germans Scott a la televisió, amb un resultat de vuit hores plenes de passions i traïcions medievals al voltant d’un tema central: la construcció d’una catedral a l’Anglaterra del segle XII.

Els germans Scott van adquirir els drets de l’obra fa gairebé deu anys amb l’objectiu d’adaptar-la a la televisió en quatre hores, al•legant que la novel•la compta amb tots els elements que necessita una bona ficció: amor, drama, misteri… Però aquesta primera idea no es va poder dur a terme perquè la cadena nord-americana FX, coproductora del projecte, va deixar la producció. Després de sis anys, i gràcies a la productora alemanya Tandem i a la canadenca Muse Entertainment, la idea de traslladar la novel•la a la televisió es va reprendre, aquesta vegada com una producció de vuit hores, on una de les figures clau ha estat sens dubte John Pielmier. Aquest guionista ha estat capaç d’adaptar més de mil pàgines a vuit hores, encara que malauradament en aquesta adaptació hi ha fragments que no s’han pogut incloure, com la part que es desenvolupa en el camí de Sant Jaume. Si voleu posar-li rostre a aquest home, fixeu-vos en el monjo Cuthbert, la mà dreta del pare Philip, perquè és Pielmier qui l’interpreta.

El rodatge, amb un cost de 31 de milions d’euros, ha comptat amb un equip de 350 persones durant els 112 dies que ha durat. Els escenaris escollits per ambientar la trama han estat Viena i, sobretot, Hongria, pels baixos costos que suposava gravar en aquest país. Després del rodatge, la postproducció ha durat 15 setmanes, d’aquesta etapa destaca sens dubte, la construcció fictícia de la catedral de Kingsbridge, del decorat de la qual només se’n van construir els primers nou metres, la resta es va recrear per ordinador.

Ken Follett, l’escriptor de la novel•la, no ha participat en l’adaptació, però sí que ho ha fet en el rodatge, on interpreta un petit paper. Narra la seva experiència com a actor en el seu blog dient “Va ser meravellós veure els personatges i les coses que fins llavors només existien al meu cap convertides en carn, os i pedra”.

La sèrie s’emetrà en quatre tandes de dos episodis.

Més informació a la secció especial del web de Cuatro.

Pilar Delgado
MagmaCultura