• Linked IN
  • Rss
  • Youtube
Nit dels Museus 2014

El proper 17 de maig es celebrarà a Barcelona una nova edició de la Nit dels Museus, un esdeveniment cultural organitzat de forma conjunta entre diversos museus i institucions culturals d’arreu d’Europa. La finalitat d’aquesta iniciativa és fidelitzar i atraure nous públics als seus espais mitjançant l’entrada lliure a museus i diferents centres culturals a partir de les 19 hores i fins la 1 de la matinada oferint, en la majoria de casos, una programació amb activitats especials per aquesta nit.

Aquesta iniciativa, va néixer a Berlín el 1997 (Lange Nacht der Museen) i, des de llavors, no ha parat de créixer tant en el nombre de museus com en el d’institucions participants, arribant a més de 120 ciutats d’Europa i de la resta del món.

En l’edició de 2013 es va reunir més de 130.000 persones entre els 62 espais de la ciutat de Barcelona i les seves rodalies, xifra que es preveu incrementar amb els 72 centres que participen en l’edició d’enguany, juntament amb les activitats culturals que s’han programat per aquest dia.

L’oferta lúdica i cultural de la ciutat de Barcelona programada per a la Nit dels Museus 2014 ja es pot consultar al web www.lanitdelsmuseus.cat. Com a novetat respecte l’edició anterior trobem el Castell de Montjuïc, actualment gestionat per MagmaCultura, on es podran visitar, per exemple, les exposicions temporals ‘Montjuïc, la construcció d’un castell’ o ‘Barcelona en postguerra (1939-1945)’ en exhibició fins el 30 de juny.

macba3

Si ens trobem a Madrid, on l’oferta també acostuma a ser molt àmplia, podem visitar l’exposició de l’artista Tracey Rose al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, que finalitza el 26 de maig, o bé aprofitar per perdre’ns entre les més de 8.000 pintures que té el Museo del Prado.

Si sortim fora de l’Estat Espanyol també trobarem una gran quantitat d’esdeveniments programats per aquella nit.

A París, podem aprofitar per visitar la Maison de Victor Hugo (Casa de Victor Hugo, o bé, el Musée Carnavalet – histoire de Paris (Museo Carnavalet – història de París) instal·lat en dos palauets al centre del barri de Marais (www.carnavalet.paris.fr).

A Berlín, ciutat on es va realitzar la primera “Nit dels Museus”, us proposem visitar l’Anne Frank Zentrum o el Pergamonmuseum. (+info)

Al Regne Unit, on la nit dels museus és del 15 al 17 de maig, es pot escollir entre més de 580 activitats a tot el territori, com per exemple visitar l’exposició ‘Matisse. Cut-outs’ a la Tate Modern o veure la secció de l’Antic Egipte o de l’Antiga Grècia al British Museum de Londres. (+info)

Les xarxes socials s’han anat incorporant a la dinàmica de la Nit dels Museus i a Barcelona, per posar un exemple, es proposa continuar tal i com va fer-se l’any passat amb la utilització del hashtag #bcnesmuseu per tal que els usuaris apropin i comparteixin les seves experiències entre ells a través de les diferents xarxes socials (Twitter, Foursquare, Instagram, Facebook, Line…).

En definitiva, la Nit dels Museus esdevé un espai de trobada entre el món de la cultura i la ciutadania donant-los a conèixer i fent-los participar del patrimoni que resideix als museus i convidant-los a acostar-s’hi i a percebre’l com a propi. Per a totes les persones que ens dediquem professionalment al sector cultural, aquesta iniciativa suposa una oportunitat més per a posar de manifest la feina realitzada durant tot l’any.

Jordi Villar i Núria Sas

MagmaCultura

El dia dels museus amb reflexions

Qualsevol ciutat que s’adjectiva moderna requereix d’una capsa on preservar i salvaguardar els seus tresors. Tresors que durant segles han estat exposats en palaus de nobles i burgesos com a símbols de distinció, riquesa i de bon gust. I ara, les ciutats, volen representar i compartir aquest bon gust i saber fer…
El 18 de maig, dia del museus, celebrem la festa institucional dels museus. Un dia a l’any obrim les portes dels museus de bat a bat tal com fa l’església del poble el dia de la festa major. Tenim la festivitat, però ens manca el sant i els seus miracles. Els museus han agafat representació i protagonisme en els darrers anys. Indubtablement són una infraestructura més de la societat, un espai de referència per a la nostra societat i un recurs importantíssim per a l’economia turística. Els museus són la joia que prestigia qualsevol ciutat que aspira a ser reconeguda com a ciutat. Una joia a la qual, en èpoques de crisi, li escurcen la cadena d’or que es sustenta en l’elegant i esvelt coll de les administracions. Un element decoratiu que tothom es vanta de tenir-lo a prop de casa, però que no se’n fa gaire ús, de vegades perquè l’oferta és minsa, elitista, avorrida… (cadascú té el seu argument) o pel simple fet que l’imaginari col•lectiu els ha convertit en espais que no resulten interessants als públics, i prou. I quan dic públics, vull parlar de públics, dels públics que justifiquen qualsevol iniciativa en tots els sentits, quantitatius i qualitatius, i que tradicionalment s’han menystingut, especialment per aquells museus que s’han considerat espais cridats a més altes i nobles fites que les de l’educació o les d’assolir noves audiències amb l’objectiu d’incidir “culturalment” cada vegada més en un espectre més ampli de la societat.

el dia de los museos

Pel territori espanyol, tenim casos de museus, centres d’interpretació, centres culturals, que un cop construïts i inaugurats han estat abandonats com un vaixell a la deriva, amb pressupostos minsos o inexistents per a la gestió diària, després d’una inversió milionària. Fins i tot, s’han donat casos de tancar museus just després d’inaugurar-los. Tenim museus on els seus directors no han volgut integrar la gestió cultural, com a metodologia imprescindible de dinamització i de creació de nous públics, o que no tenen clar el principi bàsic de qualsevol organització, que és que només amb gestió i diners es poden fer les coses. Respecte als diners, sempre ha existit consens en el sector. També tenim pendent l’assignatura de les noves tecnologies, incorporar-les, integrar-les i fer-les nostres com a subministradores de continguts de qualitat i esdevenir, els museus, capdavanters en la creació de projectes adaptats a les noves necessitats i als nous públics. En altres paraules, tan comuns en qualsevol sector productiu, apostar per l’I+D. Hem d’integrar a la gestió pública la participació del professionals del sector privat, creant sinèrgies, sumant esforços, però garantint sempre la propietat pública, i la tutela del públic i el treball per al públic. Sense manies, sense complexos, sense models prefixats i predeterminats antics, passats i conservadors.


I les reflexions que em faig en forma de preguntes en aquest Dia Internacional dels Museus és: Volem que els museus siguin quelcom més que aquesta joia que decora les ciutats amb menor o major intensitat? Volem que els museus siguin potents i sensibles, ressuscitats en carn i pell, la carn que li dóna muscle a la ciutat i la pell, porositat, textura i transpiració? Volem ser un producte ancorat, encaixat, record del passat, o volem ser el batec del cor de la ciutat? El muscle que genera les pulsacions, els ritmes vitals de la cultura? La pell sensible que faciliti la creació, la dinamització? Un equipament ineludible per a la ciutadania i no tan sols un projecte urbanístic? Responsable de preservar el continguts, però també responsable de la seva difusió amb els formats i estratègies que siguin necessàries? Volem uns museus programadors de televisió, un museus propulsor d’aplicacions informàtiques, dinamitzadors de les xarxes socials, on la participació i la col•laboració intersectorial sigui l’eix vertebrador del seu Pla museològic. Un museus amb recursos, però també amb objectius tangibles, programables i innovadors.

El Conseller Ferran Mascarell en una de les seves conferències va fer una definició de la ciutat que em va agradar “La ciutat és la màxima expressió de la cultura”, i voldria afegir que els museus i centres culturals tenen la responsabilitat d’interpretar-la, posar-la en valor i fer-la accessible al coneixement acumulat, a la creativitat existent i a la manera de fer de cada ciutat.
I per acabar, demanar que els museus no siguin motiu de celebració només un dia qualsevol a l’any, no siguin com aquella joia tan preuada però tan distant que, un cop finalitzada la festa, es guarda, deslluïda, en el calaix de l’oblit, que tots sabem que té valor, però a veure qui és el valent que la llueix.

Artur Duart
MagmaCultura

Reflexions en torn al paper dels museus en l’educació i les TIC

Entre els dies 24 i 26 de març, en el marc de les XIV Jornades de Museus i Educació que organitza el Museu Marítim de Barcelona, s’ha debatut sobre la importància de promoure la participació real dels visitants en l’entorn virtual, entès aquest com a nou escenari del qual no es pot sostreure cap institució museística. En les jornades, s’han presentat experiències actuals com CCCB-Educació, Una mà de contes, Pau Casals o Cada Día una Foto, i s’han plantejat anàlisis i reflexions sobre per què i com actuen els museus en la concepció i ús de les TIC.

Confiem que aquestes reflexions que sorgeixen d’alguns museus  actius tinguin ressò en el conjunt d’aquestes institucions, moltes d’elles ancorades encara en premisses obsoletes, i que assumeixin el seu nou rol social i per tant el compromís d’esdevenir eines eficaces per a l’enriquiment social i cultural de les comunitats on s’insereixen i de la societat en general.

Imma Fondevila
MagmaCultura

Futuroscope … futur de què?

La incorporació del món digital en la gestió de projectes està experimentant un canvi radical en el seu disseny i configuració espacial. Les eines digitals i les xarxes socials associades han adquirit un paper central en la seva configuració. No pot ser d’altre manera, les generacions digitals (aquelles que han nascut amb un ratolí sota la mà) ja comencem a agafar pes dins d’una societat cada vegada més canviat. I tot passa per la superació de les barreres que els analògics hem posat per sentir-nos “moderns”.

Avui en dia ja no es pot parlar d’un projecte cultural sense entendre’l des d’una perspectiva que integri d’una forma global totes les oportunitats que ens ofereix el món digital. I en aquest món canviant on encara avui la generació analògica ostenta bona part del poder de gestió i condemna als joves a l’atur, l’aposta pel món digital només adquireix protagonisme de forma subsidiària.

Primer es dissenya un projecte, després ens centrem en la web i finalment obrim un perfil al Facebook. I amb això ja ens n’anem contents pensant que hem incorporat al nostre projecte analògic una perspectiva digital. I senyor/es les coses ja no funcionen així i sino fixem-nos en els mons virtuals que ofereixen els jocs en línia que han esdevingut espais polítics on per primer cop s’han posat en marxa revolucions globals per canviar les normes establertes pel propi joc ( i pel seu propietari).

Ja no parlem d’eines complementàries sinó d’espais centrals de relació. Per què no ens podem imaginar l’espai virtual d’una exposició que sigui un espai relacional central de la pròpia exposició? Perquè un Reina Sofia necessita ser visitat per ser un centre de referència de l’art contemporani? Si les coses importants estan passant a la xarxa per què es continua focalitzant les polítiques de difusió en els continents i els continguts d’una col·lecció? No seria una aposta de futur dissenyar els projectes museogràfics centrant-nos primer en el món digital.

Deixeu-me posar un exemple. Si entreu a la pàgina web de Futuroscope (centre d’oci i paradigma del futur d’Europa) us trobareu tots els tics d’una visió analògica que vol ser digital. Podreu comprovar que tot allò que fa “moderna” una pàgina web hi és present: enllaç a Facebook, Twitter, un bloc, una revista digital, un catàleg interactiu, fins hi tot fan concursos de creació literària en català (amb presentació en castellà). Ara bé, totes les plataformes segueixen el mateix objectiu de “vendre entrades” perquè neixen com a complements al gran projecte analògic (el parc d’atraccions). I com aquest exemple centenars de projectes que, des d’una perspectiva analògica incorporen amb major o menor gràcia el món digital.

Potser si canviem en la forma d’orientar els projectes i els centrem en l’entorn del món digital aconseguirem entrar al segle XXI.

Arnau Vilardell
MagmaCultura

Canvis a la direcció de vuit museus espanyols

El final de l’estiu ha suposat canvis en el mon de la cultura, ha estat veritablement un estiu bastant interessant, per la meva part destaco els canvis que s’han donat a la direcció de diversos museus espanyols. Fa algunes setmanes, es podien llegir a la premsa dues notícies que, com a consumidors de cultura i com a treballadors del sector, no ens deixen indiferents. D’una banda la substitució per part del Ministerio de Cultura en la direcció de vuit importants museus d’Espanya i, de l’altra, l’estat de les reformes del Museo Arqueológico Nacional (MAN). Aquestes notícies han generat un cert enrenou polític i no és casual si es valora amb profunditat el paper que exerceixen aquestes figures, els directors/es al capdavant dels centres de cultura, és clar, a partir del que va succeir amb aquestes decisions que cultura i política són indissolubles. Pel que fa la remodelació del MAM, segons es va anunciar el passat 26 d’agost les reformes tenen data prevista de finalització l’any 2012 i el situaran al mateix nivell que “los grandes museos europeos” pel que fa a instal·lacions, encara que la seva col·lecció “ya lo está” segons paraules de la responsable del ministeri.

La guionista i cineasta Ángeles González-Sinde Reig, qui exerceix la cartera del ministeri de cultura, anuncia el relleu de vuit directors de museus estatals, feina que es desenvoluparà en dues etapes. En primer lloc, tres museus a Madrid: el MAN, el Museo Sorolla i el Museo Lázaro Galdiano; un a Valladolid, el Museo Nacional Colegio de San Gregorio i un a Toledo, el Museo Sefardí. En segon lloc durant el proper trimestre ho faran el Museo de América, el Museo Nacional de Artes Decorativas i Museo Nacional del Romanticismo.

El Ministeri, en un comunicat de premsa titulat “El Ministeri de Cultura impulsa la modernització dels museus estatals“, anunciava el passat dos de setembre que en aquests centres es van convocar concursos públics per a cobrir les direccions. El fet que els cessaments no hagin estat prou justificats ha generat malestar entre el sector, que rep aquestes decisions amb recel i dures crítiques.

Com deia, aquestes mesures han generat polèmica, els partits de l’oposició al govern l’han considerada una “depuración ideológica o política” tal com declaraven el portaveu de Cultura del Grup Popular, José María Lassalle, qui a més va demanar la compareixença de la ministra al Congrés per explicar les causes. Aquest tema no és nou, ja hi havia hagut polèmica el maig passat amb la directora de la Biblioteca Nacional, Milagros del Corral i Sinde, a qui es va oferir un càrrec d’inferior categoria – Subdirecció General – que no va ser acceptat, i que va generar polèmica de la qual es van fer ressò els mitjans com la “Rebelión contra la destitución de Milagros del Corral“.

Com a empresa de serveis culturals, els museus són un dels nostres àmbits d’acció, on realitzem els serveis d’atenció als visitants, la conceptualització d’exposicions i la formulació d’activitats educatives, visites guiades, etc. En conseqüència sabem molt bé com afecten els canvis d’aquest tipus i el que signifiquen per a la vida pública d’un equipament. El director o directora d’un museu, centre d’art, fundació etc. és qui imprimeix la línia conceptual a l’equipament, és la figura responsable de portar endavant el projecte museològic i museogràfic que es projectarà als usuaris. És el director d’orquestra i la manca de director o la inestabilitat en els càrrecs imprimeix un vel d’imprecisió als centres que a vegades es transparenta al públic i que no contribueix a millorar la seva imatge.

Per tant, anem cap a models més oberts, sensibles i participatius capaços de despertar la curiositat als usuaris. Aquestes qüestions, com hem vist, no són alienes a les implicacions polítiques, cada decisió ha de ser sospesada i concertada per a crear consensos, estem en un moment de canvis socials profunds i la Cultura no està exclosa. “Canvi – diuen els orientals- és també oportunitat”. Tant de bo aquestes mesures siguin l’oportunitat de donar aires nous als nostres museus.

Veronica Bernadac
MagmaCultura


 1 2 >>