• Linked IN
  • Rss
  • Youtube
Museologia compromesa

Fins al 28 de novembre d’enguany teniu l’oportunitat de veure l’exposició “Darfur, imatges contra la impunitat” al Palau Robert de Barcelona.

Al marge del que puguem opinar o no de l’exposició i de la qualitat de les seves imatges, quantitat, muntatge expositiu, elements museogràfics, de contextualització, etc. Aquesta exposició ens fa reflexionar sobre un tema important, que és justament el paper que pot tenir aquest format alhora de donar llum i denunciar situacions socials absolutament tràgiques que ocorren ara i aquí, en aquest món nostre tan desequilibrat i tan injust.

Palau Robert obre les portes de bat a bat a les exposicions de contingut social i és per això que, amb aquestes paraules vull agrair als seus programadors la valentia d’aquesta línia temàtica.

Gràcies per obrir-nos els ulls no tan sols a la cultura, sinó també al món que ens envolta, gràcies per ser agosarats, per intentar donar-nos eines que ens ajudin a obrir els ulls, per oferir un espai de reflexió i de connexió amb aquells que malauradament han nascut al costat fosc del planeta.

Més informació sobre el conflicte de Darfur.

Ester del Carmen
MagmaCultura

Granada: una ciutat per descobrir

Fa dues setmanes vaig visitar Granada per primera vegada, i em va impressionar. La veritat és que m’esperava visitar una ciutat amb encant, però no tant. Els costums, els carrers, els monuments i sens dubte la gent estan impregnats d’una màgia especial. El que més em va cridar l’atenció és l’amabilitat de les persones, el fet de donar-ho tot sense esperar res a canvi, el fet d’oferir sense que els demanis res, en fi, maneres de viure que fan que el caràcter de les persones s’adapti a formes de vida diferents.

El primer dia vaig caminar pel casc antic de la ciutat, pels carrers estrets i empedrats en els quals, d’una forma o d’una altra, encara és present l’art islàmic que van deixar al seu pas durant l’època d’Al-Andalus les diferents dinasties, un art que encara sobreviu, i de quina manera!

Continuant el recorregut vaig trobar al final d’un dels carrerons la catedral. Quan l’admires, et sembla mentida que aquesta construcció de principis del segle XVI continuï dempeus pràcticament intacta. I uns passos més enllà et trobes amb el barri de l’Albaicín, realment un xoc d’estils i cultures molts diferents però que enriqueixen la part artística de la ciutat. Pujant a peu pel barri de l’Albaicín vaig arribar al mirador de San Nicolás, on vaig poder admirar tota la ciutat de Granada, i prenent absolut protagonisme, vaig veure per primera vegada l’Alhambra.

Realment es va alçar davant dels meus ulls el predomini del color vermellós dels murs d’on ha heretat el nom. A cap de dos dies tenia la visita programada a aquest lloc fantàstic.

Quan vaig entrar a l’Alhambra, vaig iniciar la visita pel Generalife, realment no t’adones fins que ets dins de la magnitud del lloc i descobreixes un jardí després d’un altre, sens dubte sorprèn la constant afluència de gent que els visita al cap del dia. Mentre passejava pels diferents jardins no parava de pensar en com deurien viure allà segles enrere, quins hàbits quotidians tindrien, i sobretot en la sort de viure o tenir un lloc així per evadir-se del dia a dia i de la seva vida oficial.

Si hagués d’elegir una part de l’Alhambra em quedaria amb el Generalife i els palaus Nazaríes, en aquest ordre. A cada racó dels palaus Nazaríes descobreixes un detall artístic de la cultura islàmica, i al pati dels Lleons és on descobreixes una de les grans mostres de l’escultura islàmica, reflectida en un marbre blanc en un estat immillorable de conservació.

Com a persona que treballa en l’àmbit cultural, em vaig fixar molt en aspectes com la informació i l’atenció que es donava al visitant, que em va semblar immillorable. A l’entrada et donen un fullet explicatiu general i després a cada sala hi ha punts d’informació tecnològics, on et pots descarregar més informació mitjançant tecnologia bluetooth. En general, el manteniment és molt alt, presten molta atenció a la conservació del seu ric patrimoni, constantment et trobes jardiners, escombriaires, personal de manteniment, etc. perquè tot estigui perfecte, tasca complicada a causa de la gran extensió territorial que ocupa l’Alhambra. A més a més, dins dels pavellons, el personal de seguretat està molt pendent que la gent no mengi ni s’assegui en llocs inadequats.

Però crec que hi ha dos aspectes que es podrien millorar, d’una banda, els itineraris, ja que depèn per on comencis la visita has de retrocedir i per un altre, l’escassetat de fonts d’aigua potable en un recinte tan gran, tenint en compte que està situat en una de les ciutats més caloroses de la geografia espanyola.

Potser hi va haver una part de l’Alhambra que em va decebre, el palau de Carles V, però no per l’espai, sinó pels limitats llocs als quals vaig tenir accés una vegada dins. M’esperava visitar les alcoves o alguna altra habitació per poder comprendre millor l’estil de vida, però no va ser possible.

Granada em va captivar en la seva totalitat. Si encara no coneixeu Andalusia, comenceu per visitar Granada, no us decebrà!

Ruth Cano
MagmaCultura

Turisme a la ciutat o la cultura en el turisme?

Ara, en tornar de vacances, els tècnics dels equipaments culturals faran una valoració de com ha funcionat la temporada estiuenca. S’analitzaran els resultats de públics, posant una especial atenció en els públics turístics, públics especialment actius i dinàmics durant aquestes mesos fins al punt d’alterar o modificar les nostres previsions de tot un any. Aquesta gent que malgrat la calor recorren els carrers càmera en mà a la recerca d’alguna cosa per a fotografiar, i amb qui, en la pràctica, tots ens sentim identificats quan agafem un avió, tren o vaixell per a fer algun viatge nord enllà. Són els visitants de les nostres ciutats, afanyosos de consumir tot allò que els indica les guies i webs turístiques (porqueries incloses), que acaben convertint alguns equipaments i espais patrimonials en autèntiques aglomeracions, provocant que la gestió sigui més complexa. Per altres, en canvi, són un mitjà desitjat per justificar una gestió basada en resultats quantitatius. ‘Si tenim gent, sembla que tot funciona més fàcil, i més en temps de retallades pressupostàries’, em diu un amic director d’un centre cultural.

I tot és a vessar de turistes, turistes aglomerats i conglomerats en pocs espais de la ciutat, que centrifuga els seus habitants dels seus espais tradicionals, convertint centres històrics en veritables parcs temàtics. Però es tracta d’un turisme en molts casos testimonial: -Jo hi vaig ser!- podran dir. Mentrestant deixen de banda altres propostes, equipaments o racons de la ciutat que ens agradaria ensenyar com a ciutats receptores, espais que ara per ara, no sabem per què, no són competitius i d’interès per a una gran part del turisme. Equipaments o recursos que en molts casos els mateixos responsables classifiquen amb la categoria de “local”,- per això no vénen-, diuen… , quan això no és del tot cert. No vénen perquè no existeixen en l’oferta turística de cap de les maneres. Fullegeu guies i webs. Existeixen marques o nodes d’interès turístic i poca cosa més. Els grans equipaments es presenten com a marques d’autor i determinats espais patrimonials apareixen aïllats del seu context històric, són nodes de visita obligatòria però que podrien estar a Singapur o desmuntats i tornats a muntar al “The Cloister” a Nova York, i no passaria res si no hi has estat no hi has anat.

Fins i tot, ciutats i països s’han convertit en productes publicitaris allunyats de les singulars realitats socials i culturals, assimilables al model turístic de ressort implantat a molts països. Potser cal aspirar al museu ressort…? Quanta gent visita els gran museus parisencs i no coneix la ciutat? I quanta gent recorre els monuments asteques o inques sense conèixer els països que els alberguen?. La realitat és que l’oferta turística esdevé en molts casos un puzzle del tot incomprensible i indigerible. Descobrir Gaudí sense conèixer el modernisme, o aproximar-se al modernisme sense ni tan sols ensumar la revolució industrial, caminar amb un barret mexicà per les Rambles de Barcelona anant a una ballada de sevillanes i acabar la vetllada menjant-se una paella en un restaurant argentí podria ser molt atractiu per al moviment surrealista o per al consum zapping.

Ara bé, malgrat tot, aquest desequilibri és totalment indissociable el consum turístic del consum cultural. O encara més, m’atreviria a afirmar que no ens hauria d’interessar cap turisme que no vingui associat al fet cultural. La banalització és un perill que plana amb la globalització sobre tots els àmbits de la societat. Cal que en tot fenomen turístic estigui present el fet cultural com a expressió social i resultat del que som i el que representem, i també com a garantia de sostenibilitat del mateix fenomen turístic, depredador en moltes ocasions quan no s’ha tingut en compte les fragilitats de l’entorn ni la pròpia cultura.

Apostem, doncs per una cultura del turisme de qualitat per la ciutat que el rep, per als seus ciutadans. Tan sols amb la cultura el turisme té el futur. Si aspirem com a societat moderna que la cultura sigui l’eix vertebrador de les nostres ciutats, si volem que l’experiència de conèixer-nos vagi més enllà del tòpics, necessitem que el turisme sigui un veritable motor aportador de valors. Per això, el turisme ha de ser cada cop més cultural, no es pot entendre com una especificitat o una afecció als interessos particulars d’una minoria o un recurs més per singularitzar l’oferta. Per això, es fa necessari que els nostres equipaments i recursos culturals es posin al dia, no tan sols en la seva presentació (la posada en valor de la qual s’ha fet, en molts casos, actualitzant programacions i museografia), sinó també en la seva estratègia, en seva participació en el disseny de les polítiques turístiques, en la voluntat de ser present en el mapa de recorregut turístic com antídot contra els tòpics de la banalització i la descentralització dels recursos culturals en el conjunt de l’oferta turística. És per això, que el mateix recurs patrimonial o equipament s’ha d’interpretar i integrar en el discurs turístic que només el territori i la ciutat pot completar i fer comprensible, amb participació i complicitat dels seus ciutadans. Perquè la ciutat és la màxima expressió de la nostra cultura i difícilment ha de ser altra cosa.

Artur Duart
Director General de MagmaCultura

Visita guiada als fons del MNAC. La col·lecció no exposada d’un gran museu

Diumenge 8 d’agost vam assistir a una especial visita guiada, un recorregut al fons de reserves del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), una experiència molt recomanable.

Des de l’16 de abril el Museu Nacional d’Art de Catalunya ofereix la possibilitat de conèixer els seus fons mitjançant una visita guiada que permet conèixer les bambalines d’aquest gran museu. Durant aquest curiós passeig vam poder veure una cara que habitualment està tancada o només oberta en ocasions especials. Per només 5€ hem pogut caminar per les sales on descansen meravellosos retaules, pintures i monumentals escultures les quals resten esperant veure la llum.

La col•lecció permanent que el MNAC exposa només representa un 15 % (4.617 peces) del total dels seus fons composat per 267. 255 peces. L’altre 75 % es troba en diferents reserves segons la seva tipologia (peces de gran format, monedes, dibuixos, fotografia, escultura en pedra, etc.) En aquestes sales es guarden un gran nombre de peces sota altes mesures de seguretat (alarmes, controls d’humitat, temperatura). Aquestes mesures tenen un doble objectiu envers el nostre patrimoni artístic, en primer lloc la protecció (extinció automàtica d’incendis, seguretat contra intrusió i robatoris) i en segon lloc la conservació (control de contaminació i plagues). No podem deixar de banda la exhaustiva tasca que imposa el registre detallat, estudi complet i documentació gràfica de la peça per aconseguir la identificació i marcatge de cada objecte d’art en fitxes que permeten conèixer tota la seva història. Tanmateix, realitzen un curós i estricte protocol per a la manipulació i moviment dels objectes, accions que formen part de les tasques de conservació.

També vam poder veure grans pintures de gran format enrotllades, com el Gran Dia de Girona que es troba en fase de restauració i serà dipositat a l’hospital de Girona. Sobre això ens vam sorprendre les fotografies que documentaren el moment en què els restauradors i tècnics varen desplegar la pintura per fer una avaluació del seu estat de conservació. A causa de les seves dimensions, l’acció es va haver de dur a terme a la sala oval del museu on es va poder fer un acurat i metòdic estudi de la pintura.

Aquest recorregut per les reserves permet conèixer de primera mà i endinsar-se en quatre de les tretze sales destinades per aquest fi al MNAC. La visita comença amb una presentació a la sala de l’Auditori del museu , on es relata la història de com es va conformar el actual MNAC i la seva història a través dels temps. Descobrim que un museu d’aquestes característiques, per volum d’obra i edat no està exempt d’avatars polítics.

Pel que fa la història del museu en un primer moment, va néixer com Museu Provincial d’Antiguitats, l’any 1880, en el qual tot era exposat al públic barceloní. El lloc triat per obrir la col•lecció va ser al centre del barri gòtic, dins la capella reial de Santa Àgata, datada en el segle XIV. Posteriorment i després de diversos canvis, ja en el segle XX va passar a anomenar-se Museu d’Art i Arqueologia . Entre els anys 1904 i 1915 amb seu al Parc de la Ciutadella, on ja existia un criteri de presentació rotativa de les peces. Per tal de donar a conèixer tot els seu fons l’any 1934 s’anomenarà ‘Museu d’Art de Catalunya’, on destaca la voluntat d’exposar la col•lecció d’art català d’època moderna.

En 1990, ja a Montjuic les reserves del MNAC estaven ubicades en la planta del soterrani l’actual sala d’exposicions temporals, allà els criteris de ordenació es trobaven encara en una fase molt primitiva, un foto documenta com les pintures i les escultures descansaven tocant al terra i sense ordenació aparent. Dos anys més tard, s’incorporà un sistema amb una estructura metàl•lica de reixes que permetia penjar les pintures amb un doble objectiu per una banda, organitzar l’espai i per l’altra evitar al màxim que les obre d’art sofrissin o es vegin malmeses. Així mica en mica s’ha anat conformat un curós protocol que fa possible que les obres que conté el museu restin a l’espera de sortir a escena en un confortable somni.

Dades pràctiques
La visita té un cost de 5 € i els horaris per poder gaudir-la són:
-Divendres (16:30h)
-Dissabtes (10:30h)

La durada de la visita és de 2h, i es fan en català i en castellà, en dies alterns per grups conformats per un màxim de 15 persones. La visita no està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, ni dissenyada per als menors de 12 anys. Els majors de 12 anys i menors de 18 anys han d’anar acompanyats d’adults.

Durant la visita, i per motius de conservació i seguretat, no està permès fotografiar ni tocar les obres d’art ni altres elements del mobiliari de les reserves.
Inscripció i reserves: (+34) 93 622 03 75

Més informació, aquí.

Pilar Delgado/ Verónica Bernadac
MagmaCultura